De cara a Sant Jordi, hem fet una tria de cinc títols que reuneixen condicions de qualitat, de bon humor i amenitat, de catalanitat i, a més, que poden recórrer totes les franges d’edat dels lectors, des dels dos anys fins als adults.

Començarem per un que va estar envoltat de polèmica. Arriba el tercer àlbum de l’Estel·la, podríem dir que la cosina catalana del Wally. Amb el primer, de Toni Galmés, es mostraven amb humor, però també amb la contundència dels fets, les grans manifestacions de la Diada, l’escorcoll d’impremtes, el 20-S, l’1 d’octubre, un dia al Piolín i la manifestació de Brussel·les, entre d’altres. El Sindicat Unificat de la Policia Nacional va presentar una querella per injúries, calúmnies i incitació a l’odi contra Comanegra, l’autor i el govern. Aquesta i una altra van ser finalment arxivades.

Ara arriba el tercer àlbum de la col·lecció, On és l’Estel·la? Història de Catalunya (Comanegra). L’autor és Xevidom (Xevi Domínguez), perquè “Toni Galmés tenia molts encàrrecs i no podia dedicar el temps necessari a un nou títol de l’Estel·la”, explica l’editor Jordi Puig. “Xevi Domínguez, però, durant el procés de creació del llibre, ha parlat molt amb el Toni Galmés i han estat en contacte per qüestions creatives”, hi afegeix Puig.

El llibre fa ús de la història de Catalunya com a context, però no és un llibre divulgatiu de la història del país, és més una excusa per divertir-se buscant l’Estel·la. “Sí que una de les làmines és del procés; la sàtira i la ironia continuen, però tot és més suau. Totes les làmines tenen elements de crítica a la política espanyola des d’una perspectiva de país.” Per exemple, a la prehistòria surten uns policies perseguint homes prehistòrics amb barretina que pinten estelades.

Parlant de persecució, un llibre que no passarà desapercebut és el d’Òscar Dalmau, Manual d’adoctrinament de l’escola catalana (Bridge). En comptes del Llibre Roig del Mao, és el Llibre Grog Dalmau. “La idea era fer un llibre d’humor il·lustrat per a adults. Pervertir el format infantil i, com que no sé dibuixar, vaig buscar un banc de dibuixos per adaptar-los”, explica Dalmau. El banc que va atracar és el de la col·lecció A poc a poc, de La Galera, que va tenir 18 números il·lustrats per Pere Prats el 1970. “El llibre neix inspirat en les frases de grans pensadors: Toni Cantó (prologuista involuntari), Rosa Díez, Pablo Casado…”, ironitza Dalmau.

El disseny –fet per Jordi Duró– simula un llibre escolar, amb espais per practicar cal·ligrafia i un aparent bonisme, però l’autor treu suc, amb un humor tan sarcàstic com intel·ligent, de les falsedats absurdes que s’escampen contra els catalans. “El moment fundacional del llibre va ser el discurs de Toni Cantó, el 17 d’octubre del 2017, al Congrés dels Diputats.” Efectivament, posa nerviós, i aquest llibre és un magnífic antídot a tanta bajanada populista.

El tercer llibre que recomanem és Els fets de Catalunya (Sidillà), amb text de Cinta Arasa i il·lustracions de Carles Arbat. De totes les nacions se n’expliquen uns orígens més o menys llegendaris. També del naixement de Catalunya hi ha tot de llegendes. Els autors, al llarg de 24 capítols condensats i didàctics, han resseguit el llibre que va escriure el cronista Joan Gaspar Roig el segle XVII, n’han triat les millors històries i les han tornat a explicar.

El resultat és un agradable passeig per la Catalunya dels dracs, per fets com la primera senyera de les quatre barres pintades amb sang, per batalles de la reconquesta contra la invasió àrab, i en companyia de membres de nissagues de reis, reines, comtes i comtesses que van protagonitzar les grans gestes catalanes.

El quart llibre és un pràctic recull de 25 biografies de personalitats catalanes. Catalans i catalanes que van canviar el món (B de Blok), amb textos de Sergi Rodríguez Ibarra i il·lustracions de Cuchu. L’obra fa un recorregut cronològic que comença amb Narcís Monturiol (1819-1885) i acaba amb la cantant Rosalia (1993), passant per Joan Miró, Montserrat Roig, Ferran Adrià, Pep Guardiola, Salvador Dalí, Neus Català, Montserrat Caballé, els germans Gasol, Pau Casals, Ona Carbonell, Carlos Ruiz Zafón, Mercè Rodoreda, Tete Montoliu...

“Totes aquestes biografies tenen un punt en comú: una aposta ferma per l’esforç i un treball constant envers la passió que mou cadascun dels protagonistes; a més, cap d’ells va perseguir la fama, es van fer famosos com a fruit del seu talent”, comenta l’autor.

I acabem amb el títol més oportú i per als més petits, La llegenda de Sant Jordi (Nanit), un conte basat en la cançó homònima d’Ambauka que explica la història del cavaller. En aquest cas, però, el conte n’adapta el final, perquè el drac acaba demanant perdó als vilatans i els explica que és el rei qui l’obliga a provocar el terror. Quan es descobreix el secret, el rei no té més remei que fugir del poble amb la cua entre cames. El drac es podria dir Corinna, però no és el cas.

Els textos són de Laia Figueras i les il·lustracions de Josep Miquel Janés, component del grup Ambauka. La cançó que versiona el llibre té més de dos milions de visualitzacions a Youtube.

La llegenda de Sant Jordi, per a lectors de dos a cinc anys, forma part de Nanit Petit, la col·lecció de l’editorial Nanit –de Núria Puyuelo i Laia Figueras– que fa arribar les cançons de grups de música familiar als infants a través dels contes il·lustrats que editen.