Llibres

Job i la lectora

Antònia Carré-Pons presenta ‘El llibre d’Elionor’, una obra breu de prosa poètica, onírica, plena de fantasia

“L’Elionor del llibre no és reina, viu al segle XXI i llegeix el ‘Llibre de Job’, el seu de capçalera”

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) és doctora en filologia catalana, a més de filòloga medievalista experta en l’obra Espill, de l’autor medieval Jaume Roig. I també és poeta, narradora i novel·lista que sempre mira de canviar de registre. I des de fa uns mesos ha començat una aventura editorial, Cal Carré. Per tot plegat, quan demana sopa sempre deu ser de lletres. Amb més suc –o caldo intel·lectual– que pasta, probablement.

Ha publicat els poemes d’Abecedari ignot, la novel·la juvenil I què faràs ara, Clara, la novel·la satírica Jo també vull ser funcionari, la intimista Rellotges en temps de pluja, la novel·la històrica que parla de les peripècies del manuscrit de l’Espill, És l’amor que mou el cel i les estrelles, també L’aspiradora de Ramon Llull i, finalment, el recull de relats sobre la tercera edat Com s’esbrava la mala llet.

Ara presenta El llibre d’Elionor, publicat per LaBreu, una obra diferent a la resta. Té en comú amb altres títols seus la cura estilística habitual i determinats jocs de referents.

“Elionor és nom de reina. Medieval. Elionor d’Aquitània, reina de França i d’Anglaterra, promotora de la poesia trobadoresca. Elionor de Sicília, reina de la Corona d’Aragó, esposa de Pere III el Cerimoniós, posseïdora d’una bona biblioteca”, llegim a la contracoberta, potser perquè a ningú no li passi pel cap fer alguna comparació borbònica amb la protagonista.

“L’Elionor del llibre no és reina, viu al segle XXI i llegeix. La seva lectura de capçalera és el Llibre de Job i és per això que el de l’Elionor és encapçalat per una cita bíblica en cada una de les tres parts en què està dividit”, explica l’autora.

Tenim un personatge principal femení, l’Elionor, que es passeja amb amics (amb nom d’evangelistes) i amigues (amb nom de flors) per terrenys que tothom transita: va al supermercat, a un parc d’atraccions, visita monuments, es pren una copa en un bar... En cada una d’aquestes situacions ben quotidianes, l’Elionor es troba amb realitats que la trasbalsen: una escultura l’agafa de la mà i se l’endú, sorra enllà, Salomó se li adreça al peu de l’autopista, Job l’espera al capdamunt d’una carena blava...

“L’Elionor s’enfronta als destrets que la vida plantifica al davant de totes les persones primer amb sorpresa i por, però al final acaba per prendre decisions que la faran lliure.” Al llibre bíblic, Job es lamenta amb paciència. “L’Elionor, que és una simple mortal, actua, es mou. Accepta la vida amb alegria –penes incloses– perquè comprèn que al capdavall és un bon regal”, comenta Carré-Pons.

Amb El llibre d’Elionor, Carré-Pons ens presenta un univers tan amenaçador com rutilant, explora el món de la fantasia i de la prosa onírica, poètica. “Som ben lluny de l’univers realista i descarnat que retratava a Com s’esbrava la mala llet, protagonitzat per una colla de vells i velles amb graus diversos de decrepitud. Dels hospitals i dels geriàtrics he passat als camps de blat, a les pedres prehistòriques que es transformen en una catedral gòtica i a fer repicar tots els campanars del món «per celebrar el final de totes les guerres absurdes»”, assegura Antònia Carré-Pons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.