La metgessa de Barcelona

Laia Perearnau ha estat guardonada amb el 26è premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, per Francesca de Barcelona, que, editada per Columna, ja és a les llibreries.

El jurat, format per la vídua de Luján, Tin Luján, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca, Jaume Sobrequés i l’editora Glòria Gasch, va considerar que l’obra “retrata de manera fidel la Barcelona de la baixa edat mitjana i té un argument molt ben travat i una protagonista molt potent”. Una protagonista que, com molts dels personatges que hi surten, està basada en una persona real, Francesca Satorra.

Laia Perearnau i Colomer (Barcelona, 1972) és llicenciada en ciències de la comunicació i en història. Va començar en la premsa escrita, però aviat es va passar a la ficció televisiva com a guionista. El 2014 va debutar amb la novel·la de gènere fantàstic El secret de l’església del Capmort.

“Volia escriure una novel·la amb un personatge femení real, amb força, i buscant, buscant, vaig conèixer al llibre Les barcelonines a les darreries de l’edat mitjana (1370-1410), de Teresa M. Vinyoles, aquesta Francesca Satorra de la qual encara ningú havia escrit una novel·la”, explica l’autora amb un to molt cordial i desimbolt.

El 1382 Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou i, malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana, una professió reservada als homes.

“Té l’equilibri perfecte en una novel·la històrica, amb personatges versemblants i sense ofegar la trama amb fets històrics”, comenta Glòria Gasch.

“Vaig buscar el context en què va viure la Francesca, una Barcelona bruta i violenta; he fet una immersió, en especial en la medicina de l’època, i he passejat molt pels carrers que encara tenim d’aquell moment”, detalla l’autora, que ha dedicat a la documentació i redacció gairebé tres anys.

Per la banda històrica, Perearnau parla de la pesta negra, de l’atac al call jueu del 1391, dels truculents tractats de bellesa de l’època... I la part dramàtica inclou un casament forçós, una història d’amor, complots contra ella i una mostra de com cal perseverar. “Escric de manera molt cinematogràfica”, admet l’autora, així que la novel·la pot acabar sent una sèrie.