Cultura

La revolució animada

Fermin Muguruza dirigeix ‘Black is Beltza II: Ainhoa’, el seu segon film d’animació i novel·la gràfica, en què la filla de Manex continua la seva lluita, a Beirut i Kabul

“Tota la meva història ha estat molt influenciada pel món del còmic: per El Víbora i tot el còmic underground, pel que ens arribava des de França, per personatges tan diferents com ara Makoki i RanXerox”, explica Fermin Muguruza (Irun, 1963), músic, guionista i director de cinema. Ho diu en un català impecable –fruit d’una llarga i estreta relació amb Catalunya– per presentar Black is Beltza II: Ainhoa, segona part del “projecte transmèdia” iniciat amb la pel·lícula d’animació que va estrenar el 2018. Fa pocs dies ha arribat a uns quaranta cinemes de tot l’Estat –es pot veure a les quatre capitals catalanes– aquest nou film d’animació, amb un guió de Muguruza, Harkaitz Cano i Isa Campo, a partir del qual la dibuixant catalana Susanna Martín, resident al País Basc, n’ha fet la novel·la gràfica, editada en català per Pol·len. “Em va interessar el seu treball com a militant feminista i autora de còmics sobre Nicaragua i Palestina. Li vaig donar el guió perquè el llegís però sense veure la pel·lícula ni l’storyboard, perquè volia que tingués la màxima llibertat per crear la seva pròpia obra. Una de les meves pel·lícules d’animació preferides és Vals con Bashir, però no em va agradar la novel·la gràfica que se’n va fer perquè es van limitar a reproduir fotogrames del film, i jo no volia això”, diu Muguruza. El projecte es completa amb la banda sonora del film: un disc editat en CD, doble LP i digital , amb 28 cançons que reconstrueixen el viatge de la irreductible Ainhoa, filla de la cubana Amanda i el basc Manex, protagonista de la primera part, absent però d’alguna manera sempre present a la segona.

La neta de Corto Maltés

“Manex és fill d’un brigadista internacional que va venir a lluitar durant la Guerra Civil al front d’Irun i que recorda el Corto Maltés d’Hugo Pratt... Així que Ainhoa podria ser la neta del Corto Maltés... La qüestió és que ella i el seu pare tenen una connexió genètica molt fantasiosa: comparteixen els mateixos malsons i el mateix patiment, relacionats amb la Guerra Civil i la lluita antifeixista. I en el cas d’Ainhoa s’hi afegeix l’autodefensa feminista.”

En aquesta història, a mig camí entre “una pel·lícula d’aventures i un thriller polític”, el viatge d’Ainhoa va de Cuba fins a l’Euskadi de final dels anys vuitanta, una societat marcada a foc pel conflicte i l’heroïna. I després continua per Beirut, Kabul i Marsella, seguint els moviments del “tauler d’escacs pervers –com diu Ainhoa–” en què s’ha convertit un món en què el tràfic de drogues finança dictadures i contrarevolucions beneïdes per uns Estats Units que no han superat el trauma de Vietnam. “La multinacional de la droga il·legal ha crescut sota el control de la CIA i altres intel·ligències occidentals”.

Kortatu, el primer gran grup de Muguruza i el seu germà Iñigo, hi és present en el còmic i la pel·lícula–la història comença amb el seu concert a la presó de Martutene, el maig del 1985, poques setmanes abans que els etarres Iñaki Picabea i Joseba Sarrionaindía s’hi fuguessin dins dels altaveus del cantautor Imanol– i també amb mitja dotzena de temes en la banda sonora, que també inclou contemporanis com ara Rip, Cicatriz i Barricada; Imanol i Mikel Laboa; Redskins i The Pogues per influència i amistat; els cubans Benny Moré i Brenda Navarrete, la basca Mursego i els marsellesos Massilia Sound System. A més, hi sonen veus àrabs de diferents generacions i de països com ara Palestina, el Líban i l’Afganistan –inclosos Khan Qarabaghi, assassinat el 1979, i Bakht Zamina, la qual va morir un any després oficialment per tuberculosi–, un món que Muguruza coneix bé, des que va fer una sèrie de documentals sobre la música d’aquells països per a Al Jazeera. “La pel·lícula i el còmic estan farcits de referències musicals. Com deia Salvador Allende, no hi ha revolució sense cançons.”

“Durant dos anys he treballat molt intensament al capdavant d’un equip de 250 persones, repartides entre Euskadi i Argentina. L’animació és una tècnica complicada però et dona moltes alegries”, explica Muguruza, que també diu que aquest projecte el va ajudar a “sortir del forat negre” en què el va endinsar la mort del seu germà Iñigo, el 2019. “Fins i tot vaig sentir que tenia vertigen a l’escenari, que sempre ha estat casa meva, fins que em van convidar a fer el pregó de les festes d’Errenteria i hi vam fer un petit concert amb la banda municipal. M’hi vaig sentir molt estimat.” De moment, però, no té previst recuperar un projecte que va aparcar el 2019: “Una gira per reivindicar tota la feina que he fet i tot el repertori de la meva vida.” Ara es concentra en Black is Beltza II , que acaba de rebre el premi al millor film d’animació per a adults al Festival d’Estrasburg i aviat arribarà a les pantalles franceses i argentines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ferran Torrent presenta una trama de falsificadors

Barcelona
Crítica
música

Una bona tarda de música a L’Auditori

Una màquina d’escriure, cinc pipes de fumar i una samarreta del Barça acompanyen el fèretre d’Espinàs

BARCELONA

La segona edició del festival Límbic se celebrarà a Sitges el 5 i 6 de maig

BARCELONA
JULIÀ DE JÒDAR
ESCRIPTOR

“La novel·la ajuda a entendre la realitat”

BARCELONA

El ‘jutge’ que va posar-hi el nom

BARCELONA

Espinàs, a prop dels lectors

Barcelona
Llengua de savi
Mirador

Llengua de savi

la crònica

El do de la perfecció