literatura
Un simposi posa en primer pla l'esperit obert de Corredor
Les jornades tindran lloc dijous i divendres a La Mercè, dins els actes del centenari de l'assagista gironí, que preveuen també una exposició al Museu d'Història
Un simposi internacional coorganitzat per l'Escola Municipal d'Humanitats, la Càtedra Ferrater Mora i el Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona obrirà dijous vinent la celebració a la ciutat del centenari del mestre, traductor i assagista Josep Maria Corredor (Girona, 1912-Perpinyà, 1981). Les jornades, que tindran lloc a La Mercè dijous i divendres i en les quals participaran, entre altres ponents, Albert Manent, Xavier Pla, Josep M. Terricabras, Francesc Montero, Glòria Casals i la filla de l'homenatjat, Maria Rosa Corredor, procedent de la Universitat de Grenoble, han de permetre posar en primer pla el pensament d'un intel·lectual injustament oblidat a causa del seu llarg exili que va tenir, però, un profund arrelament en la vida cultural tant catalana com europea del seu temps.
Les ponències del simposi, doncs, així com la lectura pública de textos de Corredor per Anna Miralpeix i Xevi Planas, el mateix dijous a La Mercè (20 h), serviran per posar en relleu les seves múltiples facetes: com a assagista literari i polític, com a exiliat resistent a la temptació del ressentiment, com a coneixedor de l'obra de Joan Maragall —al qual va dedicar la tesi doctoral–, com a transmissor del pensament europeu contemporani a través d'articles que revelen unes lectures desproveïdes de prejudicis, i finalment, la seva estreta relació amb Pau Casal, que va donar lloc a un dels textos cabdals per acostar-se a l'obra i el pensament del músic més internacional del moment, unes Converses amb Pau Casals que el segell gironí Edicions de la Ela Geminada acaba de reeditar després que hagin passat, incomprensiblement, quasi quaranta anys absents de les llibreries del país.
La presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la inauguració del simposi, dijous a la tarda (17 h), és un clar indici de la voluntat de ressituar Corredor en el lloc que es mereix com una figura clau de l'exili, al costat de Casals, Pompeu Fabra o Carles Riba, però també com un brillant europeista enemic dels partits presos, d'una sòlida independència de criteri, que li permetia valorar Valentí Almirall i José Ortega i Gasset, freqüentar María Zambrano o Julio Cortázar mentre feia de traductor a l'ONU, i cartejar-se amb Josep Tarradellas, Josep Pla, Joan Fuster o Thomas Mann, i ser un dels avaladors dels Jocs Florals de l'exili i alhora convertir-se en el principal promotor de la col·lecta popular per erigir a Cotlliure la tomba del poeta espanyol Antonio Machado.
Un homenatge múltiple al gran absent
El simposi és la primera activitat programada a Girona per celebrar el centenari del mestre i assagista gironí, nascut el 3 de juny de 1912 al carrer Pasqual i Prats de la ciutat i que va viure més de quaranta anys a l'exili, primer a Montpeller i, més endavant, a Perpinyà, on es va llevar la vida el 1981. Edicions de la Ela Geminada va fer la primera contribució a l'homenatge amb l'esperada reedició, a finals de l'any passat, de les Converses amb Pau Casals, i el pròxim 21 de febrer sortirà també a les llibreries Contra la valoració de la mediocritat, una selecció dels articles de Corredor, que no han perdut ni vigor ni vigència, en una edició a cura de Francesc Montero per al segell Acontravent. A principis d'abril s'inaugurarà una exposició doble al Museu d'Història de la Ciutat: De casa a Europa, que revisarà la trajectòria del pensador gironí, amb Montero i Oriol Ponsatí-Murlà de comissaris, i Converses sobre unes converses, que aplegarà els 52 dibuixos originals de l'artista Pep Admetlla per il·lustrar les portades del llibre sobre Casals. Finalment, s'ha programat també un concert commemoratiu a l'Auditori.
