Els ‘bolañistes' celebren a Girona els seixanta anys d'un escriptor de culte

El 15 de juliol farà deu anys de la mort de Roberto Bolaño (Santiago de Chile, 1953-Barcelona, 2003), però els seus incondicionals a Girona, que senten el seu llegat més viu cada dia que passa, prefereixen celebrar que ahir mateix hauria fet seixanta anys en plenes facultats i que ben bé podria continuar-los estar desbordant amb la seva verbositat torrencial. Els bolañistes gironins, doncs, convocats pel també poeta xilè Jorge Morales, l'ànima de la revista i editorial El Llop Ferotge, tenen una cita avui, a partir de les 8 de la tarda, a l'Espai Jove de l'Estació de Girona, ciutat on Bolaño va viure a principis dels vuitanta, per participar en “una reunió d'amics”, com la defineix el seu promotor. No hi faltaran el poeta xilè d'ascendència alemanya Bruno Montané Krebs, amic de joventut de Bolaño, que el va introduir a Los detectives salvajes dins la pell de Felipe Müller; el realitzador mexicà Ricardo House, autor de la sèrie documental sobre la vida de l'escriptor La batalla futura, de la nova entrega de la qual exhibirà alguns fragments en primícia; el cineasta gironí Isaki Lacuesta; el físic i novel·lista barceloní establert a Sant Jordi Desvalls Carlos Gámez Pérez, i els poetes David Casadellà, Jorge Garralda i Jorge Morales, a banda del llibreter Guillem Terribas, que farà de presentador. Tothom qui ho vulgui, a més, està invitat a llegir un fragment de qualsevol dels llibres de l'homenatjat.

Jorge Morales, sense cap dubte un dels lectors més entusiastes de Bolaño, fins al punt d'aconseguir, l'any 2011, que l'Ajuntament de Girona posés el nom de l'escriptor al carrer més llarg de la ciutat i d'arrossegar a la festa d'inauguració Patti Smith en persona, ha escrit per a l'ocasió un poema inèdit, La huellas de Bolaño en Girona, que llegirà a dues veus amb Jorge Garralda. L'objectiu de la trobada d'avui, a més de celebrar la vigència de l'autor de 2666, és “discutir com organitzar el bolañisme a Girona” per convertir el carrer de Domeny que hi té dedicat en “una catedral laica” consagrada a la seva memòria, tal com va definir-lo l'editor Jorge Herralde. Morales, molt crític amb la manera com la vídua, Carolina López, controla l'accés al llegat de l'escriptor, considera que “no es pot permetre que santifiquin el nostre heroi, que va definir-se sempre per la ruptura”. En aquest sentit, qualifica Bolaño de “l'últim poeta avantguardista del nostre temps”, capaç d'irrompre a mitja conferència d'Octavio Paz, tot un Premi Nobel, per escridassar-lo públicament. “Jo no m'hi hauria atrevit mai: sóc un cavaller”, diu amb sorna.