Preciós camí a un cul-de-sac

Oriol Broggi va anunciar que havien arribat a un nou replà d'escala amb aquest treball . Que era un producte nou, perquè han amassat la dramatúrgia al seu gust partint més d'una idea que no pas d'un text tancat. El punt de partida era el Fellini i el seu 8½. Navegaven per una filmografia de molts colors però posant el puntal en un film quasi d'art i assaig, sobre el com dir que no hi ha res a expressar. El resultat és un treball que es desplega amb una paleta que sobta, atrapa i sorprèn, tot i que efectivament, la línia dramàtica és molt prima i al port que arriba no és pas el d'Ítaca. Es desmunta tot i tornem a començar...

Les produccions de La Perla29 (la broma del 28 i mig, serveix per explicar que la versió és marca de la casa) tenen el mèrit d'aprofitar el magnètic espai de la biblioteca. Amb el rerefons d'un director de cinema, les projeccions es multipliquen. Si Broggi és capaç de marcar l'abisme a El rei Lear amb el gruix d'una catifa, ara s'ha deixat persuadir per les projeccions, les línies que pinten colors sobre la sorra... Juga més que mai en els diferents plans d'acció, amb un repartiment que no estalvia energia. No és el lloc per desvelar quines imatges precioses (d'una mediterraneïtat que ja voldrien algunes marques de cervesa per als seus anuncis) es produeixen a escena. Hi ha moments de jocs de mans clownescos, i d'hilarants i emotius quadres com ara el de la veïna i la seva mascota entrant a casa d'un Fellini preocupat per la detenció d'un amic abans d'una desfilada militar... El consell és deixar-se abduir per aquests quadres preciosos, amb textos ambigus i poètics que sovint ja s'han sentit en altres peces de La Perla29 i no patir gaire pel fons. És una creació més estètica que dialèctica. Perquè aquest cul-de-sac pot decebre un pèl.