Molta empenta, gens d'artifici

Dues dècades més tard, el musical Germans de sang torna molt descarregat d'espectacularitat, no pot ser de cap altra manera, si ha d'encabir-se al Teatre del Raval. Un encert recuperar-lo i també fer-ho en aquesta versió gens ensucrada, que manté el to divertit de la primera part i tràgic de la segona.

En aquesta nova posada en escena repeteix el director, Ricard Reguant, i també els dos germans protagonistes: Roger Pera i Sergi Zamora. Se'ls veu molt còmodes amb el seu paper (sobretot en la part més lúdica ingènua i gamberra). Xavier Ribera-Vall es mou encara amb dificultat com a narrador. Té una partitura poc variada i res en què refugiar-se. És tant alt que fins l'escenografia li queda petita. El trumfo del musical és el treball de la Sra. Johnstone. El que fa dues dècades era paper per a Àngel Gonyalons, ara és per a Virgínia Martínez, que puja als escenaris amb l'experiència del seu grup La Porta dels Somnis. El to de les dues parts queda ben reflectit en la seva interpretació: en la primera, molt més vital (tot i el dolor d'haver de renunciar a un dels germans bessons) i, en la segona, arrossegant-se al final, víctima del destí que, de tant voler fugir-ne, acaba tornant a les seves urpes. Isa Mateu, l'altra mare, li respon amb eficàcia amb un personatge ric, venjatiu, protector i malaltís. També és destacable el treball de Lucía Torres, sobretot en la segona part, quan esdevé un dels motors de la tragèdia (tots dos amics se l'estimaran).

L'adaptació musical de Dani Campos també és molt essencial. Ha compensat l'eliminació d'instruments amb els cors. Hi ha marge per donar més color a uns temes que sonen massa semblants. Amb més funcions, la segona part guanyarà en consistència i commourà fins a l'extrem del plor.