cultura

L'APUNT

Desgreuge, per fi, al teatre català

Josep Maria Flotats ha tancat el cercle. El 1997 va sortir cames ajudeu-me del TNC. El retorn a Catalunya va començar amb l'estrena de ‘Stalin' al Tívoli, el 2007. Ara signa, novament, la direcció d'un muntatge a la Sala Gran. Igual que amb Els Joglars, el públic el va aplaudir a l'estrena celebrant la fi del parèntesi. Als anys vuitanta, se'l va anar a buscar perquè calia una embranzida al teatre català. Aquelles funcions al Poliorama van tornar a posar-lo a nivell. Avui, dècades després molts espectadors recorden aquell Cyrano... però s'obvia l'enrenou que hi va haver perquè ell sortís per la porta petita del TNC. Les companyies són, avui, còmplices de la programació. No són temps de desconfiar. Flotats avui suma. Se li devia a ell, aquesta normalitat? Se li deu a l'històricament malmès teatre català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen