Un llibre analitza des del prisma gironí la Mancomunitat
Amb el llibre ‘La Mancomunitat i la Diputació de Girona', Xavier Carmaniu omple un buit historiogràfic i explica el paper que l'ens provincial va tenir en el desenvolupament de l'època
La manca del rigor històric ha produït que l'etapa de la Mancomunitat estigui marcada tot sovint pels tòpics. L'historiador Xavier Carmaniu (Girona, 1975) per tal de remeiar aquest buit històric –sobretot en l'àmbit territorial gironí– i tot defugint precisament els tòpics, acaba de publicar un llibre en què analitza el paper que l'ens provincial que la Diputació va tenir en el desenvolupament de l'obra de la Mancomunitat de Catalunya. La publicació d'aquest volum s'inscriu en la commemoració del centenari d'aquella etapa històrica, celebrada l'any passat.
La Mancomunitat i la Diputació de Girona consta de quatre parts diferenciades. La primera, de caràcter més general, explica com es va gestar la Mancomunitat, quins van ser els organismes més importants que es van impulsar i quins els personatges que en van ser protagonistes. En la segona part, Xavier Carmaniu aporta dades inèdites referides a com la Diputació de Girona va gestionar els àmbits que estaven vinculats amb el govern supraprovincial. Cal tenir present que la Mancomunitat, creada el 1914, era fruit de la voluntat d'administrar de manera mancomunada les quatres demarcacions del país. Això va suposar que les corporacions provincials renunciessin a part del seu poder i de les seves competències a favor del nou organisme.
A la tercera part, l'autor se centra en l'obra realitzada arreu de les comarques gironines en tots els àmbits, des de la cultura fins a la beneficència, de les infraestructures als serveis penitenciaris. L'objectiu era clar, tal com indica Carmaniu: “construir un país modern que relligués el territori i millorés la qualitat de vida dels ciutadans.” Edificis representatius com l'antic manicomi de Salt, l'escola de Palau-savardera i la rambla de Figueres encara resten com a testimonis d'aquelles fites.
Rescat de l'oblit
Per concloure el volum, hi ha un epíleg dedicat a recuperar la figura d'Agustí Riera i Pau, president de la Diputació de Girona entre els anys 1911 i 1924 i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 el 1923. Va ser assassinat durant la Guerra Civil Espanyola i oblidat per la història.
La principal font de documentació per portar a terme la recerca han estat les actes de les reunions plenàries de l'ens provincial, les actes de la Mancomunitat i les memòries que al seu dia va publicar el govern català.
