Economia

Empresa

Les Garrigues ‘in British style'

Òscar Dalmau dissenya part de la nova marca de la cooperativa tèxtil John Fil de l'Espluga Calba

Una tela preciosa, de qualitat palpable i amb els quadres inconfusibles de Burberry guarnia aquest dijous l'estand de la cervesa artesana garriguenca Republiq, en la presentació de la nova marca de la cooperativa tèxtil John-Fil de l'Espluga Calba. Durant 30 anys, l'empresa va fabricar peces per a Burberry i també altres marques internacionals, com ara els polos Lacoste que el periodista Òscar Dalmau encara deu tenir a l'armari. Escampat per tot el territori, el tèxtil català confeccionava els dissenys creats en estudis de Londres, Barcelona o Milà. Sovint, una legió de veïnes de petits pobles en repassaven vores i botons a les nits, davant la televisió, per complementar les rendes familiars provinents de l'agricultura. El model se'n va anar en orris fa anys, quan Burberry i tota la colla van decidir que a la Xina i l'Índia és més barat produir. En part perquè allà els drets laborals són tan prims i trencadissos com els fils de les vores que es cusen en molts telers asiàtics. En la batalla pels costos, els sobresous per a les mestresses de casa dels pobles s'han evaporat i moltes fàbriques han hagut de tancar.

A les Garrigues, la terra imposa treball dur, perseverança i imaginació, perquè resistir és el paisatge quotidià. Com ja van demostrar fa un segle llarg les cooperatives agrícoles, la unió fa la força. Segurament per això John-Fil es va fundar el 1969 com a cooperativa i en el context d'una altra crisi que ja és quasi crònica: l'èxode rural. L'empresa naixia per ser alternativa a les sempre inestables collites del secà i ara és una de les últimes cooperatives tèxtils que queden al país. Joan Solà, el president d'aquesta cooperativa amb mig centenar de socis afirma: “En aquella època, teixir era cosa de dones, s'havien d'aportar 10.000 pessetes i estar dos mesos sense sou com a aprenent. Va costar molt... N'hem vist de tots colors, però també hem superat unes quantes crisis”. De la darrera, la de les deslocalitzacions, “encara no ens hem recuperat. Ens hem abaixat el sou i treballem més hores. I aquí resideix l'esperit cooperatiu. Sense aquest esperit, fa molts anys que estaríem tancats”.

La necessitat esmola la creativitat, diuen. Enguany, la cooperativa obre una nova etapa, amb una aposta valenta i inusual al sector: “Sempre hem treballat per a tercers, amb l'angoixa de si la pròxima temporada tindríem comandes. Hem après de les grans marques, tenim anys d'experiència, formació i maquinària... Ja hem arribat a la maduresa i podem treballar per a nosaltres mateixos”, assegura Solà. Enguany, la cooperativa ha llançat al mercat la marca STJOR, de disseny i fabricació propis, amb la col·laboració del periodista Òscar Dalmau. “Normalment, quan canvies de marca [fins ara John-Fil], baixes de vendes. Però les hem incrementat un 20% i estem reforçant comercials amb vista al 2017”. A banda de STJOR, que es comercialitza en botigues multimarca a les quatre capitals catalanes, la fàbrica continuarà treballant per a clients com ara Pierre Cardin. STJOR vol evocar Sant Jordi, remarcant així també la connexió amb la terra. Són cinquanta peces de roba masculina en tres col·leccions de punt i de llana per a aquesta tardor i hivern, i de cotó per a l'estiu. Però al coneixement del sector i la qualitat que els han permès navegar en les aigües braves de la deslocalització, al projecte de marca li faltava alguna cosa. Ras i curt: “Som tècnics en tèxtil, no creatius. Pots tenir el millor producte; però, si no el coneix ningú, no el compren”.

Un dels avantatges de les zones rurals és que tothom que es mou una mica està connectat. Així que, un amic d'un amic i Òscar Dalmau rep un correu electrònic del dissenyador garriguenc Xabier Villafranca. El periodista es reconeix com “un apassionat del disseny en general i de la moda”. Ho saben a TV3. Lluny d'anar vestit per construir un personatge a mida del concurs televisiu que condueix, Dalmau llueix dins i fora del plató la mateixa imatge: “La porto de casa”, remarca. Al seu armari des de sempre ha tingut protagonisme el gènere de punt, amb multitud de jerseis, armilles i jaquetes. “Sóc un gran consumidor de roba. La cooperativa em va oferir poder dissenyar la roba que m'agrada. Carta blanca.” Abans de donar el sí a un projecte que pretén aportar modernitat a les línies clàssiques confeccionades els darrers anys per la cooperativa, Dalmau va voler conèixer a fons el projecte: “M'ha seduït la història de la cooperativa i, quan vaig tocar la qualitat de la roba, no vaig tenir dubtes.”

És conegut que Dalmau és un amant de la cultura musical i l'estil dels anys 50 i 60. Els dos polos i dos càrdigans de STJOR dissenyats per ell són “d'estil british, i entronquen amb la roba d'aquells jugadors de golf o bitlles, que practiquen esport vestint amb elegància”. Ratlles, colors i línies retro que acaben sent atrevides, i que aniran etiquetades amb la seva cara. La presentació de la marca va ser una “festa major” per a veïns, socis i amics. Música negra del col·lectiu Ponent Roots, pop català dels 60 punxat per Dalmau i Meritxell Gené, entre d'altres. I sobretot molta il·lusió per celebrar el futur de STJOR.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia