Economia

“Depenem del tot de Seat”

Els grans fabricants s’abasteixen d’un eixam d’empreses de components que aporten fins al 75% del valor que té un vehicle

La factoria Faurecia d’Abrera il·lustra el neguit amb què viuen la crisi actual les subministradores

Quan es parla de la indústria de l’automòbil a Catalunya, no són pocs els que instintivament evoquen els noms de Nissan i, sobretot, Seat. Té la seva lògica. Parlem dels grans fabricants, dues icones que, a més, els últims anys han vist multiplicada la seva projecció mediàtica, i no sempre per bones noves, tot s’ha de dir. La realitat del sector, però, és més complexa i polièdrica, ja que una de les branques més essencials d’aquesta activitat són les prop d’11.000 empreses de caràcter auxiliar que hi ha al país, entre les quals destaquen les de fabricació de subministraments. El seu valor estratègic dins de la cadena és essencial. S’ha de tenir present que el 75% del valor d’un vehicle prové dels seus components, i sense aquests els constructors, per molt colossals que siguin, poden arribar a ser gegants amb peus de fang. I si no, que ho preguntin a Seat mateix, que el novembre de l’any passat va haver de parar la seva producció a Martorell durant uns dies, amb les consegüents pèrdues que això va ocasionar, per l’incendi que es va produir a la factoria Faurecia d’Abrera, encarregada d’abastir-la dels taulers de control de models com ara l’Arona o el León.

El cas d’aquesta empresa il·lustra la realitat que està patint el sector dels components d’automoció aquests dies arran de la pandèmia. Els seus 311 treballadors estan subjectes a un ERTO des del 16 de març, i el neguit és patent. “La gent està molt preocupada, ja que els concessionaris estan tancats, la gent no cobra i, en general, hi ha molta incertesa sobre què acabarà passant”, comenta Verónica Amaya, presidenta del comitè d’empresa (CCOO). Faurecia, a més, té l’agreujant que concentra la seva producció sobre pràcticament un únic client, Seat, i això els fa ser especialment sensibles a qualsevol decisió d’aquest constructor. “Depenem del tot d’ells”, resumeix Amaya, que explica que la decisió de la companyia automobilística d’encarregar la fabricació d’un nou tauler de comandament del León a una altra factoria ha estat un cop dur. “Necessitem un altre projecte de Seat”, rebla la representant sindical, que també comenta que tot això els ha caigut, a més, en un moment en què encara s’estan refent dels efectes del sinistre del novembre de l’any passat. Com diu la dita, plou sobre mullat.

El de Faurecia, però, no és ni de bon tros el model hegemònic entre les empreses de components. “El sector de l’automoció a Catalunya sempre s’ha buscat molt bé la vida, i molts d’aquests negocis han començat a cercar clients també fora per diversificar la seva producció”, exposa Josep Nadal, del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC). Això no treu, però, que la conjuntura actual sigui de dubtes ja que com recorda Vicenç Aguilera, president de la comissió de mobilitat d’Enginyers Industrials, l’activitat dels negocis de components “depèn, i molt, dels moviments que facin els fabricants”. I amb el que està passant, aquests adoptaran canvis. Si seran per bé, ja és una altra cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia