El DPTOP també revisarà una per una totes les obres públiques previstes

La falta de grans infraestructures en marxa al Camp i l'Ebre ajudarà que no se n'aturin

Dels 4.408 milions d'euros que tot el grup del DPTOP té de pressupost pel 2010, més de 3.000 van destinats a inversions. La majoria, més de 2.400, són per al foment del transport públic, bàsicament amb actuacions al metro de Barcelona (com la línia 9, que s'endú ella sola 646 milions) i ampliacions del ferrocarril a la seva àrea metropolitana, que ara mateix són els que més perillen. La resta es reparteix entre millores en carreteres sobretot a les comarques gironines i la Catalunya central (575,8 milions, que es podrien finançar en part amb ajut privat, amb sistemes com el peatge a l'ombra o el mètode alemany) i actuacions en política de sòl, logística i urbanisme (225 més), com ara la llei de barris o l'impuls de les àrees residencials estratègiques (ARE).

Fonts del departament, però, ja han admès a El Punt que, de manera anàloga a la retallada anunciada per Foment en infraestructures, «també es farà un estudi detallat» de les inversions previstes per la Generalitat per veure quines es prioritzaran, s'alentiran o s'ajornaran, si bé per ara eviten fer-ne cap concreció. El conseller Nadal només es va limitar a avançar diumenge que la seva filosofia és que no s'ha d'escatimar en recursos retallant «per baix, sinó per dalt», i ho exemplificava en les actuacions de la llei de barris, que no resultaran afectades perquè més aviat són puntuals i de poca quantia, ja que estan molt repartides.

La C-51 i la C-242

Aquest mateix criteri podria afavorir que al Camp i l'Ebre no s'aturi l'obra pública que ara hi té en marxa la Generalitat, que és més aviat de poca envergadura. El que, amb 43 milions, era de llarg el projecte més dotat pel 2010 –l'acabament de la carretera C-43 entre Xerta i Horta de Sant Joan–, ja va ser inaugurat a final de març. Amb això, l'altra gran obra viària que el govern ha posat en marxa enguany és el condicionament de la C-51 entre el Vendrell i Valls, que només té dotats 1,8 milions per a expropiacions, ja que les primeres partides per a obra ja estaven pendents d'executar d'exercicis anteriors. L'obra, això sí, sí que podria perillar el 2011, ja que la resta que hi ha en curs són de pressupost força baix, com els 10,3 milions dedicats al nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja o els 3,4 per a la variant de les Borges del Camp, també iniciada fa pocs mesos. La millora prevista a la C-242, en la fase final de la tramitació prèvia, fins a Ulldemolins i Torrebesses, podria resultar afectada en canvi amb vista a futurs exercicis.

Els polígons de l'Ebre

En matèria de sòl industrial, i com a contraprestació a desinversions com la de Lear a Roquetes, el govern es va comprometre a fer un seguit d'actuacions que, en matèria de sòl industrial, beneficien sobretot les Terres de l'Ebre. Així, s'han pressupostat 5,3 milions per als polígons de l'Aldea, Flix, la Fatarella o Móra la Nova, que s'afegeixen als 1,55 per a la segona fase de la CIM del Camp. En ser obres modestes, i moltes ja en marxa, també sembla que no haurien de perillar.

Els protocols amb l'Estat tampoc estan assegurats

El Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial van signar, el 2005 i el 2006, dos protocols segons els quals les dues administracions es comprometien a posar a licitació obres en infraestructures a Catalunya per valor de més de 9.000 milions d'euros abans del 31 de desembre del 2012. L'acord incloïa, per exemple, els trams pendents de l'A-7 entre la Jana i el Perelló, cap al sud, i Altafulla, Vilafranca i Abrera, cap al nord, amb una inversió conjunta estimada de prop de 600 milions. També hi havia els estudis per a la línia de mercaderies entre el port de Tarragona i Castellbisbal, però no en canvi l'enllaç del corredor mediterrani amb el TAV Madrid-Barcelona, ni el pla de rodalies de Barcelona, que ja es va dotar a part. Tot plegat, però, no assegura que aquestes obres tinguin preferència, perquè entre aquestes també hi havia l'accés de les rodalies a la nova T1 del Prat, que el conseller Nadal ja va dir dijous que segurament estarà entre els projectes que s'alentiran, com hi serà l'eix diagonal ferroviari, del qual es podria beneficiar el nord del Baix Penedès.

La Generalitat, pendent de veure les afectacions

El president José Montilla va admetre dijous: «Les circumstàncies, sense obligar-nos a renunciar a res del que hem dit que era necessari, sí que ens portaran a reprogramar en molts casos novament el ritme i els calendaris d'execució d'alguns projectes [que té en marxa el govern].» Tot i que reivindicava que «aquesta legislatura s'ha realitzat la major inversió a Catalunya en matèria d'infraestructures dels darrers trenta anys». A l'expectativa de reunir-se aquests dies amb el ministre Blanco, el conseller Nadal ha avançat com a prioritats obres estatals com ara l'acabament del TAV entre Barcelona i França, l'autovia A-2 entre Tordera i la frontera o la variant de Gandesa de l'N-420, mentre que projectes com l'estació de la Sagrera de Barcelona o la línia 9 del metro es podrien alentir. Montilla, de fet, recordava les «prioritats indiscutibles: lluitar per travessar i superar la crisi». En aquest sentit, caldrà veure aquests dies com el decret d'ahir pot afectar també les principals inversions que el govern havia previst enguany al Camp i l'Ebre, moltes de les quals eren de nous centres sanitaris i educatius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

Brussel·les exigeix a Booking complir amb les restriccions de la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona