Economia

JORDI MORA RIERA

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA PER AL FOMENT DE L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

“Els diners han de ser un mitjà, no un objectiu”

No es jutja el fet de tenir beneficis, però sí que es vol assegurar que sempre s’aconsegueixin vetllant pel bé comú
Només serà possible el creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i justament

És compatible el concepte d’una economia per al bé comú amb un sistema econòmic com el capitalisme actual?

Aquesta és una de les preguntes que posarem sobre la taula a la primera de les jornades Innovalors, que se celebrarà dijous vinent a l’espai Citilab de Cornellà de Llobregat. L’economia del bé comú va néixer el 2010 de la mà de l’austríac Christian Felber. Aquest economista va observar que en les principals economies del món les constitucions dels diferents països miraven de preservar els drets i els principis de la solidaritat i la dignitat humana. Però en el moment en què va aparèixer la crisi econòmica, financera i immobiliària de l’any 2008, una crisi sostinguda en el temps que ha patit sobretot la ciutadania, van ser empreses com els bancs les que van ser rescatades. No es va veure la voluntat de batallar per la dignitat humana i per la justícia social i la solidaritat. En aquell moment, ell proposa un nou model econòmic en què el diner té com a importància ser un mitjà per aconseguir beneficis per a un bé comú, i no pas un objectiu en si mateix. Aquest és el principi bàsic.

 Llavors, què es considera exactament el bé comú?

Normalment, la salut de les economies es mesura amb el producte interior brut i per tant es consideren pròsperes aquelles economies o aquells països en funció de com evoluciona aquest indicador. Però amb les dades del PIB no se sap si darrere del creixement econòmic hi ha actuacions en contra del medi ambient, que hagin provocat que estigui menys conservat, o bé que no es tinguin en compte aspectes socials i laborals. Fins ara el model econòmic consisteix a buscar el màxim benefici i lluitar contra la competència per aconseguir-lo. Nosaltres pensem que el diner és necessari per poder viure, per poder pagar salaris i perquè les empreses convisquin entre elles. I al mateix temps defensem que cal mirar de col·laborar pel bé comú, perquè tothom se’n pugui beneficiar. 

Però com es pot convèncer una empresa que el més important no és obtenir beneficis?

La qüestió és que no s’ha de convèncer només les empreses, s’ha de convèncer tothom. Aquesta és una de les virtuts de l’economia del bé comú, que és un moviment que va de baix cap a dalt. Només ho farem possible en el moment en què siguem capaços de portar aquest model als diferents espais que poden tenir incidència en la nostra societat. En aquest sentit, és un model que s’ha portat a l’àmbit educatiu, perquè les noves generacions siguin cada vegada més conscients d’aquests valors que s’estan buscant. També està adreçat a les persones i a les organitzacions. S’ha d’aconseguir que les empreses d’avui en dia, en aquest món capitalista, també segueixin aquests valors. El món municipal, per la seva proximitat, és el que d’alguna manera té una major incidència en la vida diària dels ciutadans, i s’hi està treballant. Aquest és un model econòmic que es diferencia de les economies més solidàries, com les cooperatives, en el fet que vol irrompre en el món capitalista. No es jutja el fet que una empresa pugui tenir un compte de pèrdues i de guanys positiu, però sí que es vol assegurar que això sempre s’aconsegueixi vetllant pel bé comú, vetllant pels drets dels treballadors, pels drets dels treballadors dels proveïdors, pel medi ambient, per la justícia social, per la dignitat humana, etc. 

La teoria sembla molt interessant, però continuo veient difícil un compromís, per exemple, de grans empreses que només busquen el lucre i acontentar els accionistes...

Aquí, com sempre, serà la normativa la que acabi fent que les empreses segueixin un model o un altre. La civilització humana és així i ho veiem amb el pas del temps. El que primer va prevaldre sobretot van ser els drets socials. Tots els països han mirat d’incorporar normatives per vetllar pels drets laborals, la igualtat de gènere... Ens feia mal als ulls veure com algunes multinacionals produïen els seus productes a base de mà d’obra infantil o a base d’explotació laboral. Ara la mirada es va girant també cap al medi ambient i la seva preservació. Aquest ha sigut més o menys l’ordre que s’ha seguit. Però és curiós, relacionat amb la capacitat de convèncer sobre aquest nou sistema, que en l’àmbit municipal estem tenint més bons resultats en ajuntaments petits que no pas en grans. 

A què ho atribueix?

Hem fet activitats en localitats com Terrassa, Sabadell o Barcelona, però ens resulta molt més fàcil el camí d’entrar en municipis més petits. En aquests és on realment pots sortir a passejar i veure el que volen els veïns. Als municipis petits conviuen 24 hores al dia i set dies a la setmana el món de la governança i el món de la ciutadania. Comparteixen el mateix espai. Municipis com Santa Coloma de Queralt o el Bruc ja han fet el seu balanç del bé comú, que és aquesta eina objectiva que ens permet veure com de prop dels valors que defensem està una organització.

 Per tant, existeix un mètode per mesurar el bé comú?

Sí, existeix un sistema científic que ja des del començament va impulsar Christian Felber. El balanç del bé comú és una matriu que identifica els principals grups d’interès de qualsevol entitat, com poden ser els proveïdors, els clients, els mateixos treballadors, o el seu entorn immediat. La situació d’aquests grups s’observa tenint en compte aquests valors que considerem el bé comú: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, el medi ambient, la participació... Es genera una matriu amb caselles, igual com es faria en una auditoria, i es van comprovant evidències sobre allò que aquella entitat està fent i allò que s’espera que faci. No es tracta d’actuar només com marca la normativa, sinó d’anar més enllà. Si només es fa el que diu la normativa, el balanç surt 0. Es tracta d’un mètode objectiu que va ser validat per la Comissió Europea l’any 2015.

 Què cal fer per dur a terme un balanç d’aquest tipus?

Existeixen títols d’auditors o facilitadors que poden ajudar entitats i organismes en aquest procés, és com implementar un certificat. Allà on estem tenint més incidència i ho vivim molt plenament, on veiem que realment és un model que ha d’anar de baix cap a dalt, és en el món municipal. En el cas de Santa Coloma de Queralt, per exemple, vam parlar amb tots els grups polítics, no només amb la regidoria que va impulsar-ho. Hem pogut parlar amb la ciutadania fent assemblees democràtiques. Aquesta economia del bé comú ha de prosperar a través de la participació ciutadana; a la nostra pàgina web s’hi pot veure la llista d’organismes i empreses que s’hi han adherit. 

Algun altre exemple?

En l’àmbit educatiu s’ha fet una aposta molt important des de les escoles Fedac, ja n’hi ha una desena que han aplicat el balanç. Tenen aquests principis de l’economia del bé comú integrats en el seu ADN. També tenim convenis de col·laboració amb la UOC i amb la Universitat de Barcelona. En l’àmbit organitzatiu hi ha empreses com Soriguer, la cooperativa Abacus, embotits La Selva, Grup Eulen, Can Cet, Sertram, Institut Guttmann... Són entitats que ja estan apostant per aquest tipus de canvi i per fer l’exercici de comprovar com de prop estan d’aquest bé comú. Entenem que l’economia del bé comú persisteix i persistirà, per la seva pròpia essència. Només serà possible el creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i justament. 

La idea de continuar creixent, però, no es contradiu amb un tema fonamental com el respecte al medi ambient?

Aquest també és un tema que debatrem a la jornada del dia 15. Sorgeix la necessitat de vetllar per un creixement personal, amb els valors que hem estat comentant, però en escenaris de decreixement. És el que ens diu la teoria del dònut. En un primer cercle tenim tot allò que anem consumint, i en un segon cercle tots els recursos que té el planeta. Els estem consumint tan ràpid que el dònut és cada cop més prim. El gran repte és com podem fer aquest creixement personal en valors però sense que necessàriament hi hagi un creixement desmesurat del consum de recursos, que ja veiem que ens porta al col·lapse. En aquest procés són importants la innovació i la tecnologia? Sí, per això en aquesta primera jornada Innovalors volem ser capaços de generar start-ups amb nous valors per a la societat, innovació, creixement... La tecnologia pot ser molt útil per aconseguir millores en la vida de les persones i l’hem de compatibilitzar amb el bé comú. La segona jornada, que farem a l’octubre, tractarà sobre com conscienciar perquè els consumidor i clients siguin capaços d’entendre i seguir aquest tipus de pràctiques. 

Una indústria responsable

Què està fent la indústria catalana per ser més sostenible? Com encaixen les estructures i processos empresarials amb els nous paradigmes de consum responsable? Aquestes són preguntes que es plantejaran en la primera jornada Innovalors de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. Integrar aquest nou model econòmic –asseguren els organitzadors– té efectes molt positius: els productes sostenibles guanyen acceptació; queda més valor afegit a la regió; es creen llocs de treball de qualitat; les interaccions comercials tornen a ser més humanes, i es pot millorar la política ambiental. “Volem ser una plataforma perquè quan sorgeixin necessitats de canvis, la nostra veu es tingui en compte”, assegura Mora.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

unió europea

Nou cop de la justícia europea a Espanya

barcelona

Pimec alerta que la sequera ja impacta en 1.500 empreses

girona
economia

La inflació a la zona euro es modera i la situa en el 2,8% al gener

barcelona
economia

Menys hipoteques durant el 2023

barcelona
economia

Estudiaran fórmules per permetre que ACIN compri la Nylstar

blanes
economia

Participació rècord de les empreses catalanes al MWC

Barcelona
economia

Presència catalana a la tensa protesta pagesa de Madrid

barcelona
EMPRESA

Roberlo inverteix 2 milions d’euros en el seu centre de formació

RIUDELLOTS DE LA SELVA
economia

Brussel·les aprova amb condicions la fusió d’Orange i MásMóvil

barcelona