Economia

Front antidesnonament

Diversos ajuntaments retiraran els diners de bancs i caixes que facin execucions hipotecàries

Els municipis es neguen al fet que la policia local participi en els processos

El món municipal es comença a mobilitzar en contra dels bancs i caixes que executen desnonaments. Diversos ajuntaments catalans han aprovat o preveuen fer-ho en els pròxims dies una moció amb què es comprometen a retirar els diners d'aquelles entitats bancàries que duguin a terme una execució hipotecària dins del seu terme municipal. És una mesura que difícilment tindrà conseqüències més enllà de l'esfera simbòlica, però que és un primer pas cap a una política activa de reprovació a les entitats bancàries que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i altres entitats socials fa temps que reclamen.

Tarragona serà, si no hi ha cap contratemps, la primera capital catalana a aprovar aquesta mesura. Fins ara, tres ajuntaments del Baix Llobregat (Sant Andreu de la Barca, Sant Just Desvern i Molins de Rei), Vilanova i la Geltrú al Garraf i un més del Tarragonès (Altafulla) ja han aconseguit el vistiplau del ple a una mesura que, en la majoria dels casos, s'acompanya també de la negativa a la participació de les policies locals en els processos de desnonament, excepte en aquells casos en què hi hagi una ordre judicial que ho requereixi.

“És una posició que no deixa de ser testimonial, ja que la competència de l'Ajuntament és molt limitada en aquest àmbit. Però com a mínim es deixa constància de la reprovació social”, explica Paco Zapater, regidor de Relacions Ciutadanes de Tarragona i impulsor de la mesura des del govern municipal. La retirada dels fons d'una entitat es faria sempre que s'executi un desnonament de l'habitatge habitual, i amb l'excepció que la relació s'haurà de mantenir en casos en què hi hagi un crèdit contractat amb aquesta entitat financera.

El text que es portarà al ple de Tarragona el dia 21 inclou també altres mesures paral·leles com ara el compromís, en cas que es produeixi cap nou desnonament a la ciutat, d'aprovar en la sessió anterior un text de rebuig a l'acció, a més del compromís que com a mínim el regidor de barri de la zona afectada hi seria present en representació de l'Ajuntament. Des de la PAH, la llista encara minsa (tot i que s'espera que vagi creixent) d'ajuntaments que opten per castigar així els bancs i caixes que facin desnonaments es rep per una banda de manera positiva, ja que suposa el pas a l'acció després de dos anys en què la posició dels ajuntaments s'ha limitat molt sovint a declaracions d'intencions en contra de les execucions hipotecàries i a favor de la dació en pagament. Diversos ajuntaments, com és el cas de Vilafranca del Penedès i Salt, s'han declarat municipis lliures de desnonaments, però no havien pres cap mesura en contra dels bancs i caixes que els continuen executant.

Passos més enllà

“Potser el problema que ara planteja la mesura de retirar diners dels bancs és que gairebé totes les entitats fan desnonaments i no els quedaria més que la banca ètica, a més que en moltes de les quals hi tenen contractats crèdits”, reconeix la portaveu de la plataforma, Ada Colau. La PAH calcula que uns 300 ajuntaments a tot l'Estat, la majoria a Catalunya, han aprovat algun text per instar l'Estat a adoptar mesures com ara la dació en pagament; és el cas de Rubí (un dels primers també a negar-se a dur agents de policia als desnonaments), Lleida i Tortosa, entre molts altres.

“Els ajuntaments no es poden limitar a abstenir-se quan hi ha un desnonament, per molt que no hi tinguin competència directa”, assenyala Colau. De fet, reclama als governs municipals que vagin més enllà i plantegin mesures més directes, com gravar de manera més dura els pisos que les entitats mantenen buits o, fins i tot, realitzar expropiacions temporals per destinar-los a lloguer social, opcions que de moment cap municipi català s'està plantejant. “És una situació d'emergència”, defensa la PAH.

És una posició testimonial. Volem deixar constància del rebuig social
Paco Zapater
regidor de relacions ciutadanes de tarragona
Els ajuntaments haurien de pressionar encara més les entitats bancàries
Ada Colar
portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca

Eliminar un gravamen afegit

Abans de plantejar-se retirar els diners del banc, alguns ajuntaments ja havien aprovat altres mesures per atenuar l'impacte d'un desnonament. És el cas, per exemple, d'aquelles administracions locals que han decidit no fer efectiu el cobrament de l'impost de plusvàlua en cas d'un desnonament. Segons la llei, aquest impost s'ha d'aplicar en casos de pèrdua de l'habitatge per impagament de la hipoteca, de la mateixa manera que es fa en cas de la compravenda d'una propietat immobiliària. L'Ajuntament de Barcelona ha estat un dels últims a afegir-se a aquesta mesura,i assumirà a través d'un mecanisme de compensació l'impost de les persones desnonades. Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès també apliquen aquesta gratuïtat, igual que Sant Feliu de Llobregat, el Papiol i Mataró. Roses, a més, també planteja l'exempció de l'IBI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.