Economia

“Diferències importants” entre els 27 fan perillar l’acord sobre el pla de recuperació de la UE

L’enrocament dels Països Baixos per poder vetar el desemborsament dels fons i reduir les transferències allunya el pacte

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) afronten amb “diferències importants” la cimera d’aquest divendres i dissabte per acordar el pla europeu per rellançar l’economia després de la crisi causada per la Covid-19.

Els líders de la UE es reuneixen per primer cop a Brussel·les des de l’inici de la pandèmia per intentar assolir un acord que, segons fonts comunitàries, “no està garantit”. “Al contrari, encara existeixen diferències importants”, apunten les mateixes fonts.

La majoria dels líders europeus, inclosa la presidència alemanya, que afronta la seva primera cimera, pressionen per intentar tancar el pla en aquesta trobada, però l’enrocament dels Països Baixos fa perillar aquest objectiu.

Sobre la taula, els líders tenen la proposta del president del Consell Europeu, Charles Michel, que planteja una zona d’aterratge entre el bloc que demana un pla ambiciós i el dels austers: un fons de 750.000 milions d’euros —500.000 milions en transferències i 250.000 en préstecs— i un pressupost reduït a 1,074 bilions.

El volum del fons de recuperació, la proporció de préstecs i transferències, la majoria necessària per aprovar els plans de reformes presentats pels estats i les compensacions als contribuents nets són els punts més conflictius de la negociació.

Els ‘frugals’ —els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia— defensen un fons més reduït i basat en préstecs, no en ajudes. Aquesta serà una de les qüestions més problemàtiques de la negociació, després que els primers ministres dels Països Baixos, Mark Rutte, i de Suècia, Stefan Löfven, hagin insistit en la defensa dels préstecs en les reunions amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’aquesta setmana.

Els Països Baixos són els que mantenen la posició més enrocada sobre aquesta qüestió. “En el fons de rescat no hi ha ni troica ni condicions i hi ha 240.000 milions d’euros disponibles per als estats més afectats. Algú els ha demanat? No, llavors no hi ha tanta urgència per a aquests països”, apunten fonts diplomàtiques dels Països Baixos.

El desbloqueig dels fons és un altre dels punts més conflictius. Michel proposa que sigui el Consell el que avaluï i aprovi els plans de reformes presentats pels mateixos estats, que han de seguir les recomanacions de Brussel·les, per tal d’accedir als fons. En última instància, seria la Comissió la que desbloquejaria els fons.

Els Països Baixos defensen que els plans hagin de ser aprovats per unanimitat, mentre que altres, entre els quals hi ha Espanya, volen una majoria qualificada. D’aquesta manera, els ‘frugals’ sols no podrien bloquejar un pla d’Espanya o Itàlia, sinó que necessitarien sumar més vots.

La proposta de Michel busca l’apropament dels ’frugals’ amb el manteniment de les compensacions. Davant les divergències entre estats, fonts comunitàries no descarten que Michel posi sobre la taula una nova proposta durant la trobada, malgrat que defensen que l’actual és “equilibrada”.

Fonts diplomàtiques espanyoles apunten que és “perfectament possible” que els líders acordin el pla aquesta setmana. “Tothom entén que és necessària una arquitectura potent. Els ‘frugals’ també”, apunten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia