Dimarts va fer deu anys que el peix gros es va empassar el petit. Després de mesos d’incertesa, amb la inscripció al registre mercantil es va formalitzar el procés d’absorció de Caixa Girona per part de La Caixa. L’única entitat d’estalvis amb seu a la demarcació ja era història. El traspàs va tenir lloc tot just després de celebrar-se el 70è aniversari de Caixa Girona. El règim franquista havia constituït el 20 de setembre del 1940 la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona.

La “fusió per absorció”, com va qualificar la maniobra Manel Serra, últim president de l’entitat gironina, es va produir en ple procés de desmantellament de les caixes d’estalvis catalanes. La crisi econòmica que va esclatar el 2008, juntament amb la mala gestió dels consells d’administració i la inoperància dels polítics que els havien de controlar, va tenir com a conseqüència la liquidació d’aquestes entitats: de les deu que hi havia a l’inici de segle ja només en queda una, La Caixa, actualment CaixaBank.

La singladura de Caixa Girona en els seus últims mesos va estar farcida d’incertesa i vaivens. Va costar Déu i ajuda que els seus responsables decidissin el futur de l’entitat. Pel camí es va valorar la possibilitat de dues fusions. El primer projecte fallit va ser l’intent d’anar amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, sospesat l’estiu del 2009. A l’agost, però, Caixa Girona va canviar de parelles i va començar a festejar amb les caixes Sabadell, Terrassa i Manlleu per formar Unnim, però el 9 de març de 2010 el consell d’administració de Caixa Girona va rebutjar el projecte i va decidir anar per lliure. Fins i tot va preparar un pla de negoci, però el malestar del Banc d’Espanya i la Generalitat i les pressions rebudes per totes bandes perquè no quedés penjada –amb l’amenaça de fons d’una possible intervenció– van fer forat.

Finalment, a final de maig del 2010, un mes abans que acabés el termini marcat pel Banc d’Espanya per accedir a les ajudes del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB), el consell d’administració de Caixa Girona va aprovar per unanimitat la integració a La Caixa. Les assemblees generals de les dues entitats van validar l’absorció el 16 de setembre.

Amb aquesta operació, quedaven integrades les dues caixes amb més penetració a Girona, ja que entre totes dues controlaven la meitat del mercat financer de la demarcació. També es van calmar els nervis dels clients gironins, que passaven a tenir els seus dipòsits salvaguardats en una de les entitats més potents de l’Estat. L’absorció, a més, tallava la possibilitat que una entitat perifèrica sense l’arrelament de La Caixa prengués el control de Caixa Girona i, sobretot, semblava garantir el treball de l’obra social de l’entitat gironina.

De fet, La Caixa va crear el Consell Assessor de les Comarques Gironines, que actualment presideix Anna Bosch, directora general de Noel Alimentària. Segons la seva acta de fundació, el consell té com a funció “rebre informació sobre l’actuació i evolució” de CaixaBank, informar els òrgans de CaixaBank sobre les “peculiaritats concurrents” a la situació econòmica de les comarques gironines i vetllar per la “gestió de proximitat i el manteniment dels elements propis” de l’activitat de l’obra social a Girona. En aquest sentit, l’obra social, ubicada a l’antiga seu de Caixa Girona al carrer de la Creu, conserva el centre Joan Riu d’atenció a nens disminuïts psíquics, la sala d’exposicions Fontana d’Or i el Festival de Cap Roig. També patrocina el festival Temporada Alta, el Bàsquet Girona i el Girona FC. Segons dades facilitades per l’entitat, l’obra social fa una inversió anual d’uns 16,5 milions d’euros que repercuteixen en 264.000 beneficiaris. Des de l’absorció, la inversió total ha estat de més de 150 milions d’euros.