Economia

David Garcia

Director executiu del clúster català de la Moda (MODACC)

“La moda serà un sector tan regulat com el farmacèutic”

“El 2025 s’aplicarà la llei de residus; després, la directiva d’ecodisseny, i a més s’han de crear Ecoembes per reciclar teixit”

“El volum de peces venudes el 2023 respecte al 2022 va créixer poc més d’un 0,2%, i el preu es va incrementar el 3,9%”

El perfil
David Garcia és el director executiu del clúster català de la Moda (MODACC). Garcia ha estat director executiu de l’Agrupació Espanyola de Gènere de Punt i del centre tecnològic tèxtil Fitex d’Igualada. La seva vinculació amb el món industrial ha permès aproximar els diferents actors del sector de la moda a Catalunya: des del més industrial fins al més artístic, tecnològic o de logística. El clúster compleix 13 anys amb una cartera carregada de projectes tecnològics i de sostenibilitat.
Si juguem només a producte barat, ho tenim molt difícil, perquè sempre n’hi ha un més econòmic
El darrer informe de moda de KPMG adverteix que el sector camina cap a una polarització més gran: o producte molt barat o molt car. Justament, el segment majoritari que hi ha a Catalunya, que és el d’una empresa mitjana, ho té més complicat per ocupar mercat?
Sí, així és, el sector de la moda a Catalunya està format per 2.800 empreses, que facturen 15.000 milions d’euros i donen feina a 70.000 professionals; tot i que tenim grans marques i grans firmes, el majoritari són companyies mitjanes que si juguen només a producte barat ho tenen molt difícil, perquè sempre hi haurà una altra empresa que ho podrà oferir a un preu més baix. Per això, recomanem que generin intangibles de creativitat, de sostenibilitat i de valor diferencial perquè el consumidor busca, cada cop més en la moda, elements innovadors i nous relats.
A més a més, el sector està travessant dos processos de transformació històrics i intensos, el tecnològic i el regulatori, en què consisteixen?
A partir del gener del 2025 s’aplicarà la llei de residus, després vindrà la directiva d’ecodisseny i d’altres obligacions normatives. I, a més a més, s’han de crear els Ecoembes tèxtils, és a dir, que, com ja va fer el sector dels envasos, els productors i distribuïdors han d’assumir el cost de la recollida i gestió dels residus tèxtils, amb canals separats del teixit. Sens dubte, després d’aquests nous sistemes de recollida, emergirà a Europa un mercat de producte de segona mà perquè ara el 80% del residu tèxtil acaba al contenidor de rebuig. Des del clúster, juntament amb l’Agència Catalana de Residus i marques com ara Mango, Simorra, System Action i Sita Murt, entre d’altres, hem engegat un projecte de recollida de roba a les mateixes botigues per reutilitzar, revendre o generar noves fibres i nous materials. Ja hi ha alguna empresa catalana que a partir del residu tèxtil fa nous fils i noves peces.
Creu que amb aquestes noves normatives les empreses de la moda reduiran substancialment la producció?
Probablement, perquè, a més a més, tampoc es podrà destruir l’estoc sobrant, com es fa ara, ni es podrà exportar el residu tèxtil fora de la Unió Europea. De fet, els grans operadors estan fent un esforç brutal en la gestió d’estocs. Per la seva banda, l’ecodisseny del qual us he parlat abans també acabarà influenciant en la producció perquè obligarà a tenir una traçabilitat absoluta del producte, a incorporar la petjada de CO2 o la durabilitat a l’etiqueta del producte tèxtil que es vengui a la UE.
Amb tot aquest increment de la regulació, creu que acabarem veient una mena de tractorada del sector tèxtil europeu?
Sí, així és, ahir mateix, en un acte del clúster hi havia empreses que reflexionaven que, si no es gestiona bé tota aquesta allau normativa, ens haurem de mobilitzar com el sector agrari. El procés de regulació que s’està plantejant és tan intens que acabarem convertint-nos en una activitat econòmica regulada com el sector alimentari o el farmacèutic.
Tornant amb el símil amb el sector agrari, que critica que les exigències per al producte importat són més laxes, temen que els passi el mateix?
Doncs perquè no passi la UE ha de fer més inspecció a les duanes i també directament al mercat i estar en disposició de revisar el que entra, si no hi ha suficient inspecció ens trobarem que els productors europeus estarem complint la normativa i el que arribi de plataformes de venda en línia com Shein acabarà no complint cap d’aquestes obligacions.
Parlant de Shein, la plataforma de moda en línia que només produeix si la intel·ligència artificial (IA) prediu que tindrà demanda la peça, pensa que el sector camina cap a aquest model?
Shein, que sovint el veiem com el dimoni en banyes, ens ha donat una lliçó de com arribar al consumidor amb una proposta totalment digital, els ha fet competitius i eficients. Hi ha un altre cas, i és la plataforma de roba de segona ma, Vinted, que s’ha convertit en la tercera en venda de productes de moda a Europa. A través de la tecnologia ha aconseguit que tots els qui la fan servir siguin els seus dependents i els seus fotògrafs i a més que els seus armaris siguin els seus magatzems logístics. Evidencia, doncs, com les eines digitals transformen les regles del joc. Tot el que és predicció de la demanda pel procés de creació està revolucionant la indústria.
Quan es refereix a transformació digital, en quins projectes són ara des del clúster?
En tenim dos de pilots ara mateix, l’un per dissenyar amb programari d’IA i l’altre per crear catàlegs de moda amb IA.
S’està treballant suficientment des del sector català en predicció de la demanda?
Al clúster tenim socis que han dedicat molts esforços i inversió en programaris de predicció de la demanda. Moltes d’aquestes tecnologies, però, són molt cares i deixen al marge les empreses petites, perquè a més de la inversió inicial necessiten disposar d’una estructura de captació i gestió de dades.
La moda viu un procés de transformació interna forta en un entorn d’incertesa global, amb una inflació disparada i crisis geopolítiques que s’encadenen any rere any. Com evoluciona?
Així és, totes aquestes transformacions les hem d’implementar en un entorn altament volàtil. Som un sector globalitzat i ens acaba condicionant el que passa arreu del món. Les darreres dades que tenim mostren que el volum de peces venudes el 2023 respecte al 2022 només van créixer un 0,2%%, amb un increment de preu del 3,9%. Es pot dir que és un augment inferior del que ha pujat la inflació aquests anys i a la resta de sectors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia