Economia

El suport de Draghi

Després de la reunió del BCE d'aquesta setmana, Mario Draghi va deixar la porta oberta a noves mesures o a una extensió o ampliació del programa de compres del desembre. Això ha estat descomptat pel mercat amb pujades en els bons i en la borsa i caigudes en l'euro. A pesar dels comentaris de Draghi, la millora en les condicions del crèdit que reflecteix l'enquesta del BCE per al tercer trimestre, publicada també aquesta setmana, així com el creixement d'aquest fins a l'agost (1% interanual davant del 0,7% del juliol) i l'estabilitat de l'euro i de les expectatives d'inflació (en nivells baixos però per sobre dels mínims històrics), haurien d'allunyar la necessitat de nous estímuls monetaris.

L'enquesta del crèdit del BCE ens ha sorprès positivament perquè reflecteix una millora superior a l'esperada. Primer, per les condicions creditícies, amb una relaxació en els estàndards de crèdit en el tercer trimestre del 4% negatiu davant del 3% negatiu del segon i davant del 0,4 també negatiu esperat, per la intensa competència i en menor mesura pels baixos costos de finançament i la menor percepció de risc. També per la demanda de crèdit per part de les empreses de la zona euro.

Segons el BCE, el flux de crèdit en aquest període acumula 8.355 milions d'euros davant dels 1.224 milions del segon trimestre. Els resultats apunten que aquesta situació continuarà en l'últim trimestre d'enguany, mentre els bancs esperen una relaxació addicional dels estàndards del 6% negatiu per al mateix període. Això augmentaria la demanda de les empreses, incentivada pels baixos tipus d'interès i les majors necessitats d'inversió i de circulant. La recuperació de la demanda de crèdit, al costat de la més gran facilitat d'accés gràcies en part al QE del BCE, fa que el flux de crèdit continuï pujant fins als 40.000 milions d'euros en el segon trimestre del 2016.

A part d'allunyar nous estímuls, la bona marxa del crèdit també seria un catalitzador per al sector bancari, ja que augmenta la visibilitat dels resultats. En un entorn d'inflació, creixement i tipus baixos, continuem esperant una millora en el ROE el 2015-16 (des del 4,5% del 2014 fins als nivells del 6,5% i 7,5%). En la banda negativa, els baixos nivells de tipus pressionen a la baixa el marge d'interessos a mitjà termini i fan difícil que es tornin a situar per sobre del 10% previ a la crisi.

Pel que fa a pròxims moviments dels bancs centrals, no s'esperen novetats en la pròxima reunió de la Reserva Federal de dimecres, 28. La pèrdua de dinamisme que apunta la primera lectura del PIB del tercer trimestre del 2015 serà clau en l'ajornament de la normalització dels tipus nord-americans. Mentre les probabilitats de pujades de tipus al desembre han baixat del 45% al 30% segons el que descompten els futurs, per al març del 2016 han passat del 35% al 40%. Totes aquestes notícies continuen afavorint el rebot del mercat iniciat a final de setembre i que esperem que continuï. Pel cantó negatiu, a Portugal creix la inestabilitat política mentre els partits d'esquerra continuen acordant les condicions per formar un govern de coalició i prendre el poder als conservadors. Seria el primer cop que els partits de l'esquerra més dura arriben al poder, fet que ha dut a lleugeres ampliacions del deute lusità en un moviment contrari al que s'ha vist en el deute espanyol i italià. També continua generant dubtes el Brasil. El ministre de Finances, J. Levy, resisteix les pressions perquè dimiteixi per defensar un ajustament fiscal que permeti assolir un superàvit primari el 2016 del 0,7% al·legant que compta amb el suport de la presidenta Rousseff, el procés de destitució de la qual estaria frenant el president del Congrés, E. Cunha.

El Brasil és clau per a l'evolució dels resultats empresarials a l'Estat espanyol, ja que un 30% de les vendes de les companyies de l'Íbex 35 provenen d'aquella zona. Si ja en el quart trimestre es deixarà notar en tota la seva extensió la devaluació del real que hem vist en els últims mesos, la inestabilitat política podria llastar encara més les expectatives de creixement a la regió per a l'any vinent, per la qual cosa serien molt ben rebuts pel mercat avenços en aquest sentit.

Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia