El gol i la seva circumstància

Inevitablement arran de l'afer de la Miss. Robinson nord-irlandesa s'ha tornat a posar de moda la cançó de Simon i Garfunkel, la d'El Graduado. Totes les ràdios i televisions l'han punxat, ni que només hagi estat una vegada. Com també és inevitable, a un nivell molt més casolà, apel·lar a la sentència d'Ortega y Gasset quan el nou fitxatge de l'Espanyol, Osvaldo, diu que «el gol és una circumstància». Certament, amb tants argentins el club no va pas fluix de filosofia. Tot sigui dit amb el màxim respecte i atenent que, de xerrar, en saben una estona llarga. Com es diu en l'argot, i apel·lant al tòpic, tenen molta retòrica. No hi ha dubte que el gol és una circumstància, i grossa en el món del futbol i grossíssima si es tracta de l'Espanyol. Ara mateix resulta que sobren davanters i per a cada explicació es diu que la competència sempre és bona. Veurem què fa el nou fitxatge. No dubto que sigui un bon jugador, però les seves estadístiques de cara a barraca no són gaire enlluernadores. De fet, són molt pocs els jugadors que han acabat triomfant i arrelant a primera divisió vinguts de les contractacions d'hivern. El mercat de jugadors d'hivern no deixa de ser un mercat de rebaixes. Tornant a les circumstàncies, no hi ha dubte que diumenge la del gol va fer que es guanyés el Saragossa. Patint, com no podia ser d'altra manera. Però a l'Espanyol n'hi ha d'altres, de circumstàncies, que obliguen a ser molts cauts. A banda del cas de Tamudo, ara el club es debat amb Nakamura i Ben Sahar, les dues incorporacions estel·lars de principi de curs. I res, no compten. Què ha passat? Falta de confiança de l'entrenador? No tenen nivell per a l'Espanyol? Estan en baixa forma o és que també els pesa massa la seva adaptació a la ciutat, al club i als companys? Costa molt, segur que per culpa de les circumstàncies, creure en el projecte que es va trenar per a aquesta temporada i que, evidentment, en part es va estroncar tràgicament. Els resultats són els que són i sort que la memòria és fràgil i difícilment recordem el que dèiem i xerràvem tots plegats després del 3-0 al Liverpool el dia que es va estrenar l'estadi. Això sí, passi el que passi al camp de l'Osasuna i la setmana que ve contra el Mallorca a l'estadi, la primera volta s'acabarà amb millor puntuació que la de la temporada passada. Guarismes per a l'optimisme? Val més això que res. I dintre, la situació de semiofuscació no està gens malament comprovar com Fernando Marqués, que va arribar sense fer gaire fressa, li està donant un altre aire a l'equip. I que duri. Ah, una altra cançó de Simon i Garfunkel? Doncs «el pont sobre aigües turbulentes!»