De pel·lícula

No es pot pas negar que la victòria de Donald Trump ha estat espectacular, digna de convertir-se en un bon guió cinematogràfic. D'un llargmetratge que hauria de començar ensenyant les imatges de desenes d'analistes, periodistes, tertulians i altres espècies similars vaticinant el seu fracàs més absolut i ironitzant desacomplexadament sobre les pèssimes perspectives del candidat. Perquè no em negaran que ahir, sentint alguns d'aquests tertulians com justificaven els seus errors i capgiraven els arguments –sí, ara la culpa és tota de les enquestes, no pas d'ells com a analistes– senties certa vergonya aliena. Però vaja, que ja tenim Trump a la Casa Blanca. Una bona pel·lícula. Ser president dels Estats Units, per si sol ja s'ho mereix. N'hi ha un munt, i algunes de molt bones. Des de la història de presidents (desenes, probablement) fins a fets històrics (El desafío, de Frost contra Nixon, 13 días, de la crisi dels míssils...), a alguna en què justament els presidents són actors secundaris (la brillant El majordom, de Forest Whitaker...). Però no em negaran que, a banda de les pel·lícules ensucrades (El presidente y Miss Wade, per exemple), darrerament les que dominen el panorama són les d'acció. Amb un president heroi que salva el món de meteorits (Deep Impact), d'alienígenes (Independence Day) o de terroristes (AirForce One, Objectivo: la Casa Blanca...). I jo em pregunto: i a Trump, quina pel·lícula li faran? No ho sé. Cal temps. Però no em negaran que a hores d'ara el que més se li escauria seria alguna cosa a l'estil d'Aterriza como puedas. Veuríem un president inexpert, reunit amb els millors especialistes mundials sobre el canvi climàtic i dient-los que això és un invent de la Xina; assenyalant uns plànols com un home boig i exclamant als seus assessors “aquí hi aixecarem un mur!”, trucant al Kremlim (des d'un telèfon vermell, d'aquells de rodetes) per parlar amb el seu amic Putin i dient frases irreproduïbles sobre els musulmans i, és clar, passant pels passadissos de l'ala oest tocant el cul a les secretàries mentre pica l'ullet a la càmera. Si no fos que és així, semblaria una paròdia.