Opinió

Keep calm

Les formigues

Tenen consciència de grup, més que nosaltres, no s’avancen, mantenen una velocitat constant. Són més eficaces i eviten col·lapses

Tornant del casal amb el meu fill, ens ha cridat l’atenció una corrua de formigues. A ple sol, la columna avança ben organitzada i decidida sense aturador. Unes van atrafegades cap a la part emboscada, d’altres tornen carregades cap al formiguer, construït sota l’ombra d’un arbre. Penso que, a la mateixa hora, per les carreteres del país s’hi belluga nerviós un altre formiguer. Milers de conductors es desplacen en la mateixa direcció però amb destinacions diferents. Tots al volant de cotxes diferents van a pas de tortuga, víctimes dels embussos generats per ells mateixos. I sense saber-ho, tenen la solució a les seves mans per posar fi a les cues. Encara que sembli mentida, l’organització d’un formiguer en moviment és més eficient que la pretesament ben organitzada societat humana. L’anàlisi del comportament dels formiguers en relació amb els embussos de trànsit és un fenomen fascinant. Malgrat la densitat de trànsit i la circulació infernal amb què es troben les formigues, mai pateixen embussos. Ni accidents. Nosaltres, ja podem anar dissenyant vies ràpides i navegadors, que no ens en sortim. Quants de vostès no s’han desesperat, parats, sense que hi hagi res que racionalment expliqui aquella retenció? I quants no s’han esmunyit cap al carril de l’esquerra per veure que els que avancen van per la dreta? I quants no han fet un cop de volant, posant en perill tota la cua, per arribar primer al forat que queda en un carril que uns metres més endavant també s’aturarà? Elles mai no ho farien. Amb les rutes establertes i marcades per unes feromones que deixen anar, les formigues tenen consciència de grup, més que nosaltres, que som un colla d’individualistes, no s’avancen entre elles i mantenen una velocitat constant. Per això són més eficaces, eviten col·lapses i flueixen cap al seu objectiu. Els importa que la colònia funcioni perquè s’hi juguen la supervivència del grup. Les formigues no són egoistes, però nosaltres sí. I així ens va com a grup. Calia que l’espècie humana evolucionés tant per veure’ns superats per les formigues?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.