Jo crec que era cosa de savi, de visió llarga, el peix al cove, el pal de paller... si no hagués estat per això on serien les infraestructures d’estat, TV3, policia autonòmica, immersió lingüística, hospitals i CAP? Jo penso, 300 anys de submissió per la força de les armes castellanes, 300 anys d’angoixes i alegries de curta volada del poble català.

I avui una part del nostre poble vol córrer a tot drap, no hi ha espera, es vol la llibertat costi el que costi, ara! Mala memòria, o desconeixement volgut de tants i tants anys. Creieu que els que estan empresonats i a l’exili no somien la llibertat i la Catalunya sobirana, aquestes persones que han donat i donen la cara, que paguen un preu que nosaltres ni albirem amb tota la seva cruesa?

Tres-cents anys són molts anys i ara, en quatre dies, ho volem tot. Per què ens temen els espanyols?, per què aquest setge ferotge? Perquè tenim raó, perquè som irreductibles. Piano piano si va lontano, que treballi el poble amb seny i, que el nostre govern Barcelona/Brussel·les faci la seva feina. Força i fe.