Si ho haguéssim dit en els temps en què cantaven, per exemple, Profilàctic, òbviament ningú s’ho hauria cregut, però Els Pets –que, d’aquells anys d’irreverència, en mantenen, com a molt, el nom del grup– són una banda desacomplexadament adulta formada per tres senyors de 55 anys que fan cançons sobre la refumuda malaltia del càncer, els distanciaments d’una parella o una vellesa que ha deixat sobtadament de semblar llunyana amb la naturalitat pròpia d’algú de 55 anys. Escoltar aquesta versió serena i sàvia d’Els Pets no ens ve de nou, però és possible que cap disc seu traspuï tanta sinceritat i vida viscuda com el que van publicar divendres: Som. Els Pets s’han fet grans, nosaltres també, i les cançons continuen explicant-ho.