LA GALERIA
Més sobre llistes
De les prop de 700 llistes que es presenten a les municipals a les comarques gironines, només 160 les encapçalen dones
Les previsions s’han complert. Una vegada tancades i publicades les llistes electorals que els diferents partits han presentat per a les eleccions municipals del proper dia 26, es pot constatar que la proporció de dones que les encapçalen és residual. De les prop de 700 llistes presentades a les comarques gironines, només 160 estan encapçalades per dones. Fa un mes recordava en aquest mateix espai que a les nostres comarques només hi ha 38 alcaldesses al total dels 221 municipis gironins. I vistes les noves llistes, res fa preveure que la situació millori gaire a partir del dia 26. Perquè, lògicament, no guanyaran totes les 160 llistes encapçalades per una dona. El Butlletí Oficial de la Província publicava l’endemà de Sant Jordi les candidatures de les sis juntes electorals de zona que hi ha a la demarcació de Girona. Deixant de banda possibles errors en la publicació, que sembla que n’hi ha, el panorama és decebedor. I per als escèptics, incrèduls i negacionistes, només cal veure alguns exemples d’alguns dels municipis amb més llistes. A Lloret, només dues de les dotze candidatures presentades estan encapçalades per dones; a Figueres, tres de deu; a Olot, una de vuit; a Calonge, una de set, a Palamós, una de vuit; a Palafrugell, zero de set; a Salt, tres de deu, i a Girona, quatre de deu. Amb aquesta trista realitat, costa de confiar en l’expressió repetida i desgastada que el futur serà femení. De moment, tal com avança tot plegat, aquest futur femení es veu molt llunyà. Sovint perquè no hi confiem ni les mateixes dones. Tenim tan interioritzat el nostre suposat rol que acabem acceptant situacions i tractes desiguals sense immutar-nos. I fins i tot ens posem pals a les rodes per exemple criticant les quotes femenines amb l’argument que no pot ser que una dona ocupi un lloc pel fet de ser dona i no pel fet de ser la millor opció. Evidentment que s’ha d’escollir la millor opció al marge del gènere. Però és que fins ara els espais on es prenen les decisions els han ocupat i segueixen ocupant amb una majoria aclaparadora els homes. Malauradament l’àmbit polític, on els partits semblen limitar-se a complir la llei d’igualtat, no s’escapa d’aquesta realitat masculina. Si amb l’obligació actual que hi ha de quotes a les llistes electorals la presència femenina és la que és, no cal dir com seria sense l’existència d’aquestes quotes.
