De reüll
Encara gràcies!!!
Com més indefensió de la jove, menys pena per als seus violadors
No s’entén com funciona la llei. Quan es tracta de lesions o homicidis, aprofitar-se de la indefensió de la víctima és un agreujant; quan es tracta d’una violació, un atenuant. Els fets: Manresa, octubre del 2016, festa de Halloween en una fàbrica abandonada, una menor d’edat és conduïda per un noi a una caseta on la força i convida els seus amics a compartir l’experiència en torns de 15 minuts. Ella declara haver patit l’escomesa atordida pels efectes de la beguda o de les drogues subministrades i aquest fet, justament, es gira contra seva en considerar la justícia que, degut al seu estat d’inconsciència, els acusats van poder realitzar els actes sense cap mena de violència o intimidació. Encara gràcies que no els va fer falta! De nou, un missatge amb càrrega de moral rància: s’ha d’acreditar una resistència heroica en la custòdia del sacrosant temple del cos femení. I d’intolerable compensació a la valentia dels acusats: com més vulnerabilitat de la jove, menys pena per a ells. Del tot abominable: una relació sexual sense consentiment és una violació (Conveni d’Istanbul), no cal donar-hi més voltes. Per què el Codi Penal manté aquesta distinció equívoca entre el delicte d’abús i el d’agressió? Què és el que realment s’intenta protegir? La llibertat i la seguretat de les dones per descomptat que no. Potser sí que s’entén com funciona la llei. (Dijous a Castellbisbal, nou feminicidi: no es fa prou per erradicar la violència masclista. Se’n parlarà en campanya?)