Opinió

LA GALERIA

Joli

Jo, que soc músic d’orella, m’interessava molt tot allò que explicava Josep Joli de la seva professió, tothora mostrant una profunda passió

Vaig conèixer Josep Joli un dia d’agost del 2001, quan a la sabateria Mauné de Figueres ensenyava a la Montse un programa del Festival Castell de Peralada que se celebrava aquell mes. En el programa hi havia escrita una dedicatòria autògrafa de Mstislav Rostropóvitx que havia ofert, a l’Auditori Jardins del Castell, un excepcional concert d’autors com Rakhmàninov, Txaikovski o Bortnianski. Algú havia dit a en Joli que Rostropóvitx demanava un arquet de contrabaix per fer una exhibició després del concert. “Un arquet de contrabaix per a tocar el violoncel?”, li vaig preguntar. “Exactament!”, exclamà Josep Joli mentre, tot ufanós, m’ensenyava la dedicatòria del famós violoncel·lista.

Vaig continuar veient-lo per Figueres, l’havia escoltat amb Mauné i els seus Dinàmics, als Verds de Mataró, a la Cobla Ciutat de Girona, amb Els Pescadors de l’Escala, amb la Cobla Cadaqués, amb Roses Canta, la Combo-Gili de Perpinyà o amb la Calidae, la formació de músics professionals jubilats que han tocat en orquestres ben conegudes i famoses. Però fins al dia de la dedicatòria de Rostropóvitx no l’havia tractat personalment. Jo, que soc músic d’orella, m’interessava molt tot allò que explicava de la seva professió, tothora mostrant una profunda passió per la música.

L’any 1980 tingué un greu accident que li deixà importants seqüeles físiques. La vida posa un peu davant d’un altre i xiulant com si res, melodies a estones depriments i a estones alegres, però sempre posant un peu davant de l’altre, avançant sense parar. Després de l’accident es dedicà a la docència a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries (en va ser director) durant 17 anys i d’on van sortir alumnes de contrabaix molt destacats. També dirigí la Coral de Peralada. En les formacions musicals en què treballà, era conegut amb el sobrenom de “el metrònom”, per dominar tres virtuts musicals bàsiques: la quadratura o rítmica, l’afinació i la seguretat.

Els últims anys els passà a Vilarnadal, vaig ser a casa seva unes quantes vegades, parlant de músics i de música. Li brillaven els ulls quan esmentava Florenci Mauné, de qui no sabia dir altra cosa que no fos admiració i agraïment. I ara fa unes setmanes Josep Joli ens deixà orfes del seu saber i de la seva humanitat. L’Empordà l’enyorarà, els que el coneixíem seguirem admirant i valorant el seu art, les seves virtuts i la seva amistat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.