Els Països Catalans

A principis dels anys vuitanta vaig realitzar un estudi sobre l’independentisme al País Valencià i al Principat. Vaig entrevistar un bon grapat de gent independentista, que espontàniament i amb completa convicció m’asseguraven que el marc d’estudi era el conjunt dels PPCC. Vaig trobar unes autonomies recentment elaborades pels poders fàctics del moment. Aquesta estructura autonòmica negava clarament aquesta realitat que jo estava observant. S’havia construït aquest monstre de Constitució que de manera explícita prohibia la federació entre comunitats autònomes. Una prohibició que clarament anava dirigida a impossibilitar qualsevol intent de relació entre el Principat i la resta dels PPCC.

Tanmateix veiem que la realitat unitària s’imposava en la lluita del dia a dia dels militants. Es formaven xarxes polítiques, grups antirepressius, moviments culturals i lluites sindicals. Hi havia al Principat una altíssima consciència de solidaritat d’allò que passava amb la gent del País Valencià i a l’inrevés, també.

En aquests trenta-cinc anys, mentre els moviments lingüístics, culturals, educatius han intentat vincular la nació completa, l’Estat ha fet tot el possible per posar bastons a les rodes, amb decrets, multes, guerra bruta, etc. Tampoc els polítics han defès els interessos del poble, sovint han funcionat com braç regional de l’Estat colonialista.

El 29 de gener a València i el 13 de febrer a Barcelona es presentarà el documental El PSAN i l’independentisme català (1968-2018). El PSAN és el partit polític que ha defès la unitat del país durant els seus 50 anys d’existència. Ha format el tronc de l’arbre independentista del qual s’han format moltes branques amb el pas del temps. Ha estat fonamental per a assolir la realitat dels Països Catalans, perquè des dels seus inicis va ser capaç de vincular territorialment lluita social, moviment feminista, ecologisme, organització sindical, defensa de la llengua...

Sembla que el procés català d’independència al Principat ha allunyat els altres territoris de llengua catalana entre si, però no és així. El Principat ha rebut el seu suport en contra de la repressió de l’Estat espanyol. La Catalunya del Nord és tota una revelació en aquest moment. I així també s’han reafirmat i mantingut vius els vincles nacionals entre els diversos territoris. La vinculació dels Països Catalans es podria empentar amb la recent creació dels grups valencià i illenc del Consell per la República. La integració dels diversos grups representatius dels diversos territoris de la nació catalana al Consell per la República seria també un doble reconeixement: reconeixement de la lluita solidària en suport a la República i reconeixement de facto de la ben viva realitat dels Països Catalans.