El sabor de la cervesa

La setmana passada deia que celebraré la fi del confinament amb una cervesa ben freda presa al bar, que és on les tenen fredes. Parlava d’una Guinness perquè acabava de veure L’home tranquil, pel·lícula on aquest líquid negre i espès propi d’Irlanda va a raig. Em preguntava si seria accessible trobar una Guinness al bar. La procedència és remota i no gaire gent demana cervesa negra. Suposo que alguna en trobaria. Em preguntava també si les marques d’aquí, les famoses, les solvents, fabriquen cervesa negra. Molts lectors me’n van mostrar fotos. Semblen apetitoses. Uns altres em van recomanar inclinar-me per cerveses d’artesania. Sí? L’afició és superior a l’ofici? Ara, que jo la cervesa que més estimo és belga, es diu Piraat i me’n va regalar una ampolla de litre l’amic Josep Nieto el dia que vaig presentar El nét del pirata a Barcelona.

Però jo els volia parlar del sabor de la cervesa, negra o rossa. La meva germana Marta té un any menys que jo. Viu a Mallorca però de tant en tant ve. L’altre dia em va plantejar una qüestió que demostra que els germans participen d’una certa comunió perquè jo feia temps que també li donava voltes. És una burrada, si volen, però és aquesta: quin sabor té la cervesa la primera vegada que la tastes? Hi ha possibilitat de recuperar-lo? Jo la vaig tastar de petit en un bar, amb els meus pares. Devia ser una San Miguel perquè el senyor que ens convidava es deia Miquel i li agradava ser esplèndid amb un producte que duia el seu nom. Vaig demanar, doncs, al pare o a la mare que em deixessin fer un glop d’aquella beguda per a mi inaccessible. Em van advertir que no m’agradaria, que era per a grans. No em va agradar. Segur? La Marta, que va passar per la mateixa experiència una mica més tard o potser el mateix dia, també s’ho pregunta: segur que no ens va agradar o ho vam dir per dir? Ara ella i jo sospitem que vam manifestar fàstic per inèrcia i que en realitat ens va agradar. Els nens ploren quan els claven una injecció no perquè els faci mal sinó perquè ho han vist fer. El primer tast de la cervesa obeeix al mateix automatisme. La Marta i jo ens preguntem si hi ha manera de recuperar aquella primera impressió amarga, fresca i delectant. Hi ha una cervesa que l’ofereixi, entre les de marca i les artesanes? El nostre paladar ha canviat tant que ja no la reconeixeria o les marques han evolucionat i ja no presenten aquell gust? La Marta i jo anem a la recerca d’un sabor que no vam voler reconèixer que ens va agradar. I no sóc especialment cerveser. Josep Pla i Néstor Luján van compartir per primer cop una coca-cola, ja de grans. La van deixar a mitges. És un sabor d’entrada infantil. Luján va dir que voldria que al seu epitafi constés que no es va menjar mai cap pizza.