Vent d’alliberament

Les persones de bé, que som la immensa majoria, voldríem un món de concòrdia, amor, confiança mútua i abundància. El confinament, més que la pandèmia en si, ens ha portat a reflexionar sobre la necessitat de canviar el model de vida i anar cap a aquell que desitgem. Però, ho podrem aconseguir?

Els nostres oponents són infinitament més poderosos que nosaltres. Són uns banquers a dalt de tot de la piràmide del sistema financer, que mouen el diner. És la indústria petroquímica, que ha trobat amb la indústria farmacèutica el nou petroli de la nostra por a la malaltia. Són també les empreses de les tecnologies de la informació; ho saben tot de nosaltres gràcies a la intel·ligència artificial i el big data i ens dominen amb el plaer que ens proporcionen, perquè ens coneixen a fons. Els tres sectors treballen conjuntament en el control i explotació de la població mundial. Són unes 2.600 persones; els registrats a Davos aquest gener van ser 2.782. Al davant som 7.700 milions, però desunits; a Espanya, per exemple, 13,6 dels 18,6 milions de llars, un 73%, pertany a algun dels segments a qui ja els aniria bé seguir com abans: rics, empresaris, pensionistes, funcionaris, polítics professionals, etc. En bona lògica, no hi ha res a fer: tot seguirà igual.

O no. Un amic practicava la pesca submarina a les illes Canàries i va veure sota aigua un gran pop. El va apuntar amb el fusell. El pop no va fugir i el va fitar d’ulls; en un instant el meu amic va captar que el pop sabia el que passaria. La seva mirada l’interrogava “per què?”. Diu el meu amic que, d’esma, va prémer el gatell i el va occir, però mai més va tornar a pescar. Milers d’animals marins salvats per una sola mirada feta des de la pau interior d’un pop. Qui ho havia de dir! De fenòmens miraculosos tots en coneixem: mires algú i es tomba, mans que guareixen, intuïm què passarà, hi ha coincidències impossibles... Res d’això ho poden explicar els de les noves tecnologies. He passat vint anys fent un recull de coses inexplicables, estudiant la realitat que s’amaga sota les aparences. He comprès que tot és consciència i l’he poguda explicar de manera entenedora. El més gran, amics, és que la felicitat última la trobem en l’alliberament de tot allò que ens oprimeix, arribant fins i tot a alliberar-nos del petit jo que creiem ser, per això n’he dit Vent d’alliberament: manual de la Consciència.

Tot és possible. Es demostra que el futur dependrà d’allò que som, no només d’allò que fem; ni ens imaginem el poder que tenim. Els grans canvis històrics han estat gairebé sempre deguts a fets que no es podien preveure. O és que no us sembla prou increïble el que està passant, si ho mireu amb les ulleres del desembre.