En temps de confinament
Com podíem imaginar que després d’haver patit les inundacions del Glòria, que ja havia deixat en la misèria famílies i negocis, ens arribaria la Covid-19? Un organisme simplificat ha aturat el món sencer. Ni els sindicats més ben organitzats han estat mai capaços d’aturar-ho tot. Bé, tot no... Als hospitals i en els serveis essencials s’han hagut de multiplicar les persones. També gràcies a la imaginació i al talent s’han enginyat i produït nous estris. Un sol objectiu per evitar la propagació del virus. Al carrer i a les cases s’ha generat un paisatge artificial. A les llars ha calgut muntar despatxos, escoles, sales esportives, tallers de costura, cuines... Gràcies a la tecnologia i a la generositat s’han posat a l’abast de tothom les col·leccions dels grans museus, biblioteques, concerts i espectacles musicals... d’alguns dels quals mai hauríem somiat poder-ne gaudir! Els dies es toquen. Dormir, pensar, no dormir, pandèmia, teletreballar, confinar, desescalar... El retorn a l’activitat professional no és possible per a tots. Negocis que tanquen. Vides truncades... famílies que han perdut els seus éssers més estimats, dols que no es curen... S’imposa el distanciament social, la mascareta i el gel hidroalcohòlic. Sorgeixen nous embats on l’ètica, la ciència, la tecnologia, la política i la ciutadania busquen un equilibri per acceptar la nova realitat mentre els científics posen els seus coneixements en bé de tots.
Girona