L’estigmatització de la cultura

La desconfiança i el menysteniment de què és objecte aquests dies la cultura, plasmats en l’assenyalament injustificat i constant de teatres, cinemes i concerts com a espais proclius al contagi de la Covid-19, no és res més que la conseqüència d’haver estat durant dècades entenent-se la cultura no pas com un pilar de tota societat, una opció professional tan digna com qualsevol altra i, sobretot, un dret, sinó com una forma d’oci i prou. Davant l’enèsima estigmatització, divendres, de la cultura, el sector –unit, per cert, com ben poques vegades– ha posat el crit al cel i és probable que aconsegueixi rectificar algunes mesures. Però el problema és de fons i caldran polítiques fermes i mirada llarga per, algun dia, situar la cultura en el lloc que li pertoca.