Josep Lluís Vilaseca

Amb la defunció de Josep Lluís Vilaseca, ens deixa una de les grans figures que van donar cos i contingut a l’estructura moderna de l’esport a Catalunya, des de la base fins a les més altes instàncies. Segueixo l’esport, sovint per referència i també per relació familiar, i he conegut el que ha representat l’aportació del senyor Vilaseca en els anys de recuperació de l’esport català. Amb una divisa fonamental: il·lusió.

El meu germà Josep, que formà part de la direcció general de l’Esport, el 1980, em comenta més d’una vegada que es va assumir el traspàs de l’esport sense cap assignació establerta i que amb molta il·lusió s’anà construint un molt bon projecte. Amb tenacitat es consolidà una estructura exemplar, sòlida i efectiva; des de la reestructuració de l’esport d’elit fins a l’atenció al de base, recorrent el país allà on hi havia l’activitat d’un club o una modesta penya. Del resultat d’aquells anys encara se’n viu. Els Jocs Olímpics de Barcelona foren la culminació. Avui, en l’anormal normalitat que vivim, la il·lusió ha quedat aparcada.