Quan ens tornarem a veure?
El 21 de juny passat vaig tornar al meu poble, Benissanet, després de quatre mesos sense veure la família.
La pandèmia em va agafar a Vilanova i la Geltrú, i allà em va tenir retinguda, aïllada durant setmanes per possible cas de Covid i enyorant tots els meus. Cada dia, per sentir-me una mica més a prop seu, fèiem videotrucades i calculàvem quan ens tornaríem a veure. Recordo, com si fos avui, la sensació tan estranya que vaig tenir en arribar a l’estació de tren i, per fi, veure els meus pares: tots els mals pensaments que portava arrossegant des de feia mesos se’n van anar i solament podia plorar d’alegria.
Quatre mesos més tard, em trobo agafant el mateix tren per tornar a Vilanova, però amb una sensació molt diferent.
Com molts, solament puc pensar en què vindrà ara i desitjar amb totes les meves forces que no tornem a passar el mateix.
Vilanova i la Geltrú (Garraf)