Llegeixo amb tot el detall que puc El Punt Avui i la columna diària de la senyora Vinyoles. La seva sensibilitat abasta molts temes socials, però no li veig res referit als últims dels pobres, que som els catalans com a catalans. Cada dia més estrangers a casa nostra i, com deia un lector, amb la llengua al corredor de la mort. Un dia parlava amb detall dels diners de la Sanitat, amb comparacions europees. Tenia raó, però ni un mot sobre l’espoli fiscal. Un altre dia em vaig animar perquè es dolia dels “atacs al nostre govern”, però era el govern espanyol de Pedro Sánchez. Carme, jo soc d’un altre país, petit i condemnat. L’únic que tenim.