El voraviu
El gos de la bandera
Que s’hi fregués el cul com feia seria pitjor que cremar-la, per a l’orgull patri?
Anem endarrere. Com els crancs, diria l’àvia Neus. Si a l’infantesa van passar una etapa explicaacudits, segur que tenien un bon repertori en què hi sortien un francès, un alemany, un espanyol i un català que es picaven i dels quals sempre en sortíem ben parats els catalans. Evidentment, quan l’explicava un castellà intercanviava les virtuts i gràcies dels interfectes. Si éreu dels que no n’explicaven, segur que l’havíeu sentit. Deia l’alemany que ells tenien una barrera que no hi havia qui la saltés. El francès gallejava d’una pradera immensa que qui s’hi passejava queia fulminat. I l’espanyol s’enorgullia d’una bandera que feia levitar qualsevol que la contemplés onejar (com una predicció de la de la plaça Colón). El català, més humil d’arrencada, com tocava al representant d’una nació sense estat, es vantava de tenir un gos petaner i irreverent, recollit del carrer (en aquells anys no hi havia gosseres on adoptar), que cada matí saltava la barrera, es cagava a la pradera i es fregava el cul amb la bandera. Per quina diferència de vots consideraria el Tribunal Constitucional que no entra en la llibertat d’expressió? Aniria d’un vot, com cremar-la? O fregar-s’hi es més dur per a l’orgull patri? Considerarien alguns tipus d’agreujant, com ara escarni, que fos un lloc comú entre la mainada? Potser l’edat del delinqüent permetria algun tractament atenuant com a menor, però generaria una nova causa contra els progenitors i/o tutors?