Els dies festius, a la tarda, senyoreja la buidor. Si, a més, hi ha una pandèmia fent la guitza, la buidor creix. Si vas a cobrir uns premis en què sempre hi ha hagut, a l’entorn d’un sopar i amb lliurament de guardons, centenars de persones, moltes de les quals coneixes i saludes, i, de cop, només hi sou quatre periodistes que us saludeu desganats rere les mascaretes, la buidor t’omple i amenaça de fer-te esclatar com un peix globus a la defensiva i amb un petard al cul. Un cop escrita la notícia, agafes aquella novel·la que t’està interessant i llegeixes, amb música de fons, i després mires alguna sèrie o pel·lícula d’una plataforma i et sents millor. Perquè la cultura omple la buidor. I si no prou, menja aquell tall de tortell que ha sobrat del dinar.