Opinió

El voraviu

Ja sé què votaré el 14

Faré cas a Jordi Cuixart. És la cosa de profit que trobo que es pot fer

He sortit del grup dels indecisos. Ja estic. No necessito més mítings, ni més debats, ni més entrevistes, ni més res. Per no necessitar, no necessito ni badar el dia de reflexió. No he de reflexionar ni un segon el dissabte 13. Faré cas a Jordi Cuixart, això està clar, i ajudaré a emplenar les urnes de vots independentistes. És la cosa de profit que trobo que es pot fer el dia 14. De fet aquí ja hi havia arribat fa dies, la novetat és que ara ja sé, a més a més, quin vot en concret dipositaré a l’urna. El diumenge ens aixecarem a una hora prudent encara que hàgim retirat tard veient sèries, i esmorzarem plegats tota la família. M’asseuré un moment al despatx i plegaré ben plegades, seguint el mateix patró de plec en tots els casos, tres butlletes. Una de Junts. Una d’ERC. Una de la CUP. Les dipositaré les tres en una bossa de roba que guardo a la calaixera, les remenaré ben remenades i demanaré a la meva filla petita que en tregui una i la desplegui. Si és de Junts, votaré Junts. Si és d’ERC, votaré ERC. I si és de la CUP, votaré la CUP. Ens acostarem al Polivalent i dipositaré el vot. Si l’aritmètica parlamentària que resulta i la malafollá granaína que els líders porten a sobre des d’octubre del 2017 fa que hàgim de tornar a votar al cap de quatre dies, tornaré a fer el mateix. Fins que creixin una mica i deixin la retòrica, les punyetes i la baralla caïnita no penso fer l’esforç mental de triar. Votaré independentista malgrat molts dels dirigents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.