Opinió

Raça humana

La intel·ligència no té sexe

El seu pare li va ensenyar que si li venien amb el conte que hi ha coses que els homes poden fer i les dones no, digués que és mentida, perquè no pot haver-hi dues morals per a dos sexes. En va prendre bona nota i va excel·lir com a indomable protagonista d’una vida a contracorrent i com a figura literària del XIX i del XX. Havia nascut a la Corunya el 16 de setembre de 1851 –va morir el 12 de maig de 1921, s’està preparant el seu centenari– en una família culta que li va deixar com a principal herència una àmplia i inapropiada formació, segons els costums de l’època, per a la submisa natura femenina –ai, el pensament del modern Rousseau en aquest aspecte!–. Va conèixer Victor Hugo i Émile Zola, va escriure Los Pazos de Ulloa i La madre naturaleza –entre d’altres obres–, va fundar la revista Nuevo Teatro Crítico i la Biblioteca de la Mujer, va exercir una gran influència en el món social i cultural i va deixar empremta en el Congrés Pedagògic de 1892, on va defensar que el primer deure de la dona és amb ella mateixa, amb la seva dignitat i felicitat, no amb la dels altres, el pare, l’espòs, els fills, els germans o el gènere masculí en abstracte, i va reclamar una educació en igualtat de condicions que obrís la porta a la seva autonomia: la intel·ligència no té sexe. No és estrany que mig segle després, La Collares, nova mestressa per subscripció popular de les Torres de Meirás ordenés cremar bona part del seu arxiu personal: la niciesa tampoc. Setmana del llibre: Emilia Pardo Bazán. (Molt lamentable que ahir la justícia retornés als Franco els béns del Pazo espoliats).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.