Opinió

De reüll

El Botticelli de Cambó, a València

Si no et volen, potser és que tampoc et mereixen

Ni el Museu del Prado ni el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La família Guardans Cambó ha escollit el Museu de Belles Arts de València per dipositar-hi la joia de la seva col·lecció: el Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, de Sandro Botticelli. El que importa és que l’obra que Francesc Cambó va adquirir el 1929 tindrà visibilitat pública els propers tres anys, la durada del contracte de comodat (en cap cas és una donació) que han signat els seus propietaris, els catorze nets del polític i industrial, amb la Generalitat Valenciana. La pintura, fem memòria, es va posar a la venda el 2019 a la fira Frieze Masters de Londres, quan encara era viva l’única filla del dirigent de la Lliga, Helena (va morir aquest gener als 91 anys). El 1988, havia estat declarada bé d’interès cultural, fet que implicava que a partir d’aquell moment no podia sortir de l’Estat espanyol. Els Guardans Cambó van intentar trampejar aquesta limitació rebaixant el preu fins als 27 milions, com a mínim la meitat del seu valor de mercat. Ni així van trobar comprador. Se sol dir que el MNAC seria el seu lloc natural, però ja no ho tinc tan clar. El quadre, per voluntat dels seus amos, sempre n’ha estat lluny. Del 2004 al 2017 el van cedir al Prado. I ara tampoc han vist convenient deixar-lo, encara que sigui temporalment, al museu de capçalera de l’art català. Si no et volen, potser és que tampoc et mereixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.