Opinió

Raça humana

Memòria de l’anarquisme

Hi ha paraules estigmatitzades com ara l’anarquisme, que massa sovint es presenta de manera simplificada com a sinònim de violència i caos. L’anarquisme és una filosofia política i social que propugna l’abolició de l’estat entès com a monopoli de la força i que rebutja tota autoritat, jerarquia o control sobre l’individu per innecessaris i perjudicials: William Godwin, el seu precursor, considerava que l’equilibri s’assoliria justament a través de la llibertat i de l’absència de tota dominació i opressió de classes i en tot cas no és sobrer conèixer els ideals que van moure aquella humanitat que naixia a la llum del pensament després de segles de tenebres. L’anarquisme va jugar un paper important en l’educació d’àmplies capes de treballadors que van trobar en els escrits de Kroptkin, Ferrer i Guàrdia, Lorenzo o Tolstoi una manera d’aprendre i de viure aquests ideals. En desacord amb els disbarats protagonitzats pels alguns comitès en els primers dies de la Guerra Civil, molts anarquistes van intentar construir una societat igualitària i van impulsar una revolució fins que les pròpies contradiccions i els enfrontaments entre les faccions que defensaven la República els van portar a l’exili i a la quasi desaparició. No es va perdre tot. El 1939, membres de la CNT van salvar 47 caixes amb documents que es guarden a l’International Institut of Social History d’Amsterdam. S’hi poden trobar cartes de Pío Baroja i de Durruti, informes sobre col·lectivitzacions, la vida a la rereguarda o la persecució dels estalinistes al POUM. Un llegat imprescindible per conèixer la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.