Opinió

Keep calm

Fuetfòbia

La recent –i furiosa– campanya de boicot contra els productes de Casa Tarradellas és l’exemple definitiu que demostra que la inversió de qualsevol empresa catalana per expandir-se en el mercat espanyol és un error. Un error que els porta a llençar els diners en esforços inútils. De fet, Casa Tarradellas, com moltes altres empreses d’aquest país, ha mantingut una calculada ambigüitat política que li ha permès conservar una aparença de marca ruralista i familiar, políticament innocent, mentre ha continuat etiquetant tots els seus productes en castellà. No només això, sinó que ha invertit molts diners en anunciar-se en un grapat de mitjans de Madrid, inclosos els més agressius contra l’independentisme català. Però tots aquests mèrits no li han estalviat el boicot. N’hi ha hagut prou amb una disputa al front mediàtic madrileny –amb implicació dels embotits El Pozo, suposadament pròxims a la dreta/ultradreta– per acabar la trifulga en un incendi a les xarxes contra Casa Tarradellas, que ni tan sols passava per allà. Tota l’artilleria de l’espanyolisme tuitaire s’ha reorientat contra una empresa de pizzes i fuets amb l’únic argument que és catalana i que té la seu a Gurb, un poble on la gent, majoritàriament, vota partits independentistes. No els ha servit de res que les pizzes siguin de “jamón y queso”, ni l’aliança comercial amb Mercadona. Són catalans, n’hi ha prou amb això. Els boicots contra els productes catalans venen de molt lluny, pràcticament un segle. Es basen en una idea molt antiga, de l’època del proteccionisme, en què el nacionalisme espanyol considerava que la burgesia catalana abusava dels consumidors espanyols, en tant que mercat captiu. Però la integració europea, fa tres dècades llargues, va liquidar les restes d’aquell sistema i ara totes les empreses han de competir en un mercat obert. Per això l’encert ha estat del cantó de les empreses que han prioritzat el mercat català i l’exterior, descartant l’aventura espanyola, sempre imprevisible. És l’èxit –entre molts altres– de Parlem, de Bon Preu/Esclat, de Petrolis Independents o del conjunt dels vins catalans. I ho serà també dels que entenguin que Catalunya no és petita i que el món és molt gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.