Compro un llibre de segona mà d’Ediciones del Cotal del 1975 i al llom puc veure els diferents colors del paper, que delaten que provenen de diferents raimes. No sé si va ser Castellet, o Cebrià, el que em va explicar els problemes amb les papereres finlandeses i quan feien subhastes a alta mar per anar a descarregar a un port o un altre. L’escassetat actual m’ha recordat aquells anys, on hi havia més imaginació i menys queixes. Potser les editorials haurien de controlar la superproducció i fixar criteris mínims abans d’inundar les llibreries de llibres, que són retornats amb uns tants per cent inassumibles. És un vell debat i perdut. No entenc com hi ha editorials catalanes que poden publicar setze llibres al dia i continuar endavant.