Bla-bla-bla
El mecanoscrit del segon origen (1974) és una novel·la de Manuel de Pedrolo. En una època sense relats apocalíptics, ell ja va invencionar aquesta hipòtesi sobre la destrucció de la Terra i la possibilitat d’una nova humanitat. Han passat els anys i els ecotemes no són ficció, sinó realitat. El món real de Pedrolo no se servia de dispositius ni de ginys tecnològics, però va ser capaç d’endevinar el nostre present. El futur dels anys setanta s’ha convertit amb rapidesa en el nostre present. La Greta diu: “Bla-bla-bla.” “Hem convertit la natura en un vàter”, s’ha dit. És paorós: que si talls de subministrament, que si epidèmies, inundacions paral·leles a grans sequeres, estius a 50 graus, extinció dels coralls i més fum al nostre cel. Vivim en un món cada vegada més còmode (però més incòmode), més segur (i més insegur), més joiós (i més malaurat). Mentrestant, nosaltres, escarxofats al sofà, demanant pizza a domicili i sent esclaus d’un consum irrefrenable.
Bla-bla-bla, diuen els joves. Aquest lema vol commutar tot un món reciclat a canvi d’una resposta del gran Pedrolo.
Barcelona