Fa quatre dies que es pot accedir als teatres i als cines sense mascareta. Durant quasi any i mig, els actors anaven a cara descoberta i el públic, tapat. Sembla que els focus marquin un tall entre escenari i platea, però, ni que sigui per vibració, ja hi ha una colla d’intèrprets que han celebrat l’alliberament dels espectadors. Sense les gomes que estiren les orelles sembla que es respira millor el teatre. I això tan màgic es percep a l’escenari en ple brogit actoral. Sigui en la comèdia musical del Forever young i Adeu, Arturo o en peces de pell com Infinit de Humanhood. Diuen que la meteorologia d’aquesta diada serà canviant. Com si decidís presentar diverses temperatures per compensar els dos anys de frustracions. Al teatre, plogui o faci vent, s’hi pot anar sense morrió.