Opinió

De set en set

Laberint burocràtic

El diputat de Junts Salvador Vergés llegia fa uns dies en la seva intervenció al Parlament tota una llarga llista de paperassa burocràtica que ha d’afrontar el sector de la pagesia i la ramaderia. El diputat interpel·lava la consellera Teresa Jordà reclamant-li reduir tot aquest enrenou de papers; una burocràcia que els ofega i que segurament podríem estendre a molts altres sectors. A la realitat crua que viuen els treballadors de la terra s’hi suma tot un farragós feix de papers que els mateixos ramaders qualifiquen de “laberint burocràtic” i que s’enroca encara més quan alguns tràmits els obliguen a fer-los de manera telemàtica i aflora la fractura digital. Salvador Vergés posava l’exemple d’un jove pagès que té una finca agrícola i un ramat de bestiar i volgués vendre la carn i produir llet o formatge: a banda dels tràmits comptables i fiscals, hi ha tot un altre reguitzell de burocràcia tan llarg que seria impossible encabir-lo en aquest espai. “No hi ha cap altre sector productiu que estigui sotmès a un nivell tan bèstia de control”, deia el diputat, que també està vinculat al món agrari i ramader. Ja ho dèiem fa uns mesos en aquesta mateixa columna, a propòsit d’un sistema digital de recursos humans aplicat a l’agricultura amb el qual el pagès, a través del mòbil, controlava la identitat dels treballadors temporals a peu del camp, per evitar suplantacions però també per formalitzar tràmits i signar sense necessitat de paper. Amb tot aquest “metrallament burocràtic”, poc s’engrescarà ningú a formar part de l’imprescindible i ja prou castigat món de la pagesia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.