Els Pastorets d’en Junqueras
En els tradicionals Pastorets de Nadal hi ha un acte del vell Jacob que assimila ER amb els fets. Quan Jacob veu perillar el ramat, es ven l’ànima al dimoni i tria, abans de la salvació eterna, el benestar material; Junqueras, en veure perillar el seu ego, sentint-se adulat per un que només vol arravatar el lloc social que ostenta i complir el seu objectiu, destruir el ramat, obsessionat per poder gaudir de privilegis promesos si es porta bé, avui s’està venent el país amb plena consciencia. Esperem que abans d’un any, com diu la comèdia, arribi en Lluquet o en Rovelló, o millor tots dos junts, i ens salvin del desastre humà que com a poble tenim al davant; adeu llengua, adeu costums, adeu senyera com a nació, poble assimilat a la massa mesetera, poble esclau de Castella. Que sant Jordi, la Mare de Déu de Montserrat i tots els déus ens protegeixin.
Vic (Osona)