Dolors
Tens el llindar del dolor baix, el dolor és psicològic, hauries de fer teràpia... Tot això m’ho he hagut de sentir a dir pel fet de patir una malaltia crònica de columna. El dolor crònic et cala ben endins i es repeteix a cada minut. Et limita, et consumeix, et deprimeix, et fa transformar en una persona que no ets i t’enverina fins a l’ànima. Intentes trobar solucions tradicionals i alternatives. Cerques desesperadament l’origen, et castigues creient que somatitzes aquella motxilla que tots portem. Busques ajuda. I res, el dolor no cedeix. Pessiga, mossega, rosega lentament fins a deixar-te en carn viva. Et deixa a l’estacada perquè les hienes se’t mengin. Silenci, t’asserenes i esperes fins que arriba el gran dia: intervenció quirúrgica; això sí: sense garanties. Comences a somiar a reconstruir aquella persona que fa molts anys vas deixar enrere i somies en tot allò que t’agradava fer. Somnis que gairebé toques amb la punta dels dits.
Arenys de Munt (Maresme)