Primer d’octubre del 2017
No, Marta, no vulguis justificar l’injustificable. Molt aviat has canviat de discurs. Et vaig aplaudir quan el 2018 ens vas fer saber que anaves a l’exili amb la teva filla, en una carta en què ens deies: “L’exili és molt dur, però és l’única forma que tinc per recuperar la meva veu política.” Ara no et reconec quan vols escatimar, regatejar, la legitimitat de dos milions de persones que vàrem votar i patir els cops dels repressors; no et reconec ni a tu ni al teu partit, ERC, venut al més injust de la història. Que us aprofiti el plat de llenties. Com que el plat s’acabarà aviat, recordeu que “Roma no paga als traïdors”; en lloc de Roma poseu-hi Espanya. Ja veurem quina mena de paper fareu demà. El president de la Generalitat sempre serà el meu president, sigui del partit que sigui, però quina pena em fa l’actual.
Girona