Comprensió lectora

Fa uns dies que, arran dels resultats del nou informe PIRLS, es parla de la notable disminució de la comprensió lectora dels infants escolaritzats a Catalunya: segons aquest estudi internacional, setze punts en sis anys. La conselleria d’Educació de la Generalitat argumenta que s’ha de tenir present la complexitat social i cultural de la Catalunya actual. Reconeix que tenien indicis del problema i que per això s’ha impulsat un pla pilot en 50 centres del qual s’ha anunciat que pretén dinamitzar les biblioteques escolars i fomentar la implicació de les famílies perquè l’alumnat de primària llegeixi almenys durant trenta minuts diaris. I prou? Com es definirà aquest pla? No hi haurà una més gran implicació dels centres educatius per afavorir la lectura? Han de contribuir-hi les famílies quan la majoria dels adults han abandonat els llibres per lliurar-se als estímuls visuals de tota mena de pantalles? Parlant de pantalles, ha causat cert impacte que la ministra sueca d’Educació, Lotta Edholm, hagi anunciat el retorn escolar als llibres de text. Seguint directrius europees, Suècia havia implantat amb celeritat l’ús de les pantalles als centres educatius, però el PIRLS ha deixat clar que l’alumnat també ha perdut comprensió lectora. Suècia és 37 punts per sobre, posem per cas, de Catalunya: 544/ 507. Tanmateix, s’opta per una mesura força radical. Ara bé, les pantalles seguiran existint fora de les escoles: entretenen molt i la mainada està ocupada. És inevitable, però se’n saben les conseqüències. Només en diré una: com captar l’atenció dels estudiants universitaris quan a les mateixes aules sobretot estan pendents de les seves pantalles? À suivre.